La tesi de l’ara ja doctor Josep Maria Robles ha tingut com a tutor Salvador Moyà, director de l’ICP i professor d’investigació ICREA. Sota el títol “Miocene Carnivorans from the Vallès-Penedès Basin (NE Iberian Peninsula)”, el treball revisa i actualitza el registre fòssil de l’ordre dels carnívors de la conca del Vallès-Penedès durant el Miocè sota diferents punts de vista: taxonòmic, filogenètic, paleobiològic, bioestratigràfic i paleoambiental. Robles ha revisat i classificat totes les restes fòssils d’aquest grup i època dipositades a l’ICP, així com algunes restes del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El treball recull un total d’11 famílies que inclouen 41 gèneres i 55 espècies de carnívors (un terme que fa referència al grup faunístic al qual pertanyen i no a la seva alimentació). Algunes famílies d’aquest grup com els mustèlids, els barburofèlids (també anomenats “falsos dents de sabre”) i els fèlids estan tractades en capítols específics dins la tesi. Robles també ha analitzat l’evolució de la diversitat d’aquest grup al llarg del temps, que va assoleix un màxim durant el Vallesià inferior i pateix un declivi molt pronunciat fins al Turolià (fa entre 8 i 5 milions d’anys), quan el registre de carnívors a la conca desapareix.

Per una altra banda, Nekane Marín ha presentat la tesi “Reconstructing life history traits from bone histology in extant and fossil ruminants” on exposa que és possible deduir determinats aspectes del cicle vital dels mamífers a partir de l’anàlisi histològica dels seus ossos, els quals actuarien com un registre d’esdeveniments fisiològics. Tradicionalment s’assumia que en els animals homeoterms es produïa un creixement continu fins a arribar a la maduresa, fet que impedia fer aquestes inferències a partir de l’estudi dels seus ossos.

Per trencar amb aquesta visió tradicional, Marín ha realitzat un estudi microscòpic de 274 talls d’ossos (principalment el fèmur) de 225 individus diferents entre els quals hi havia lirons, espècies de remugants extingits i herbívors actuals i ha demostrat que en tots ells s’observen LAGs (de l’anglès, “lines of arrested growth”), marques en els ossos que es corresponen a etapes diferents de creixement. La troballa proporciona noves eines per estudiar els cicles vitals d’espècies actuals i extintes (quan la histologia òssia està conservada en el fòssil) i, al mateix temps, pot proporcionar informació sobre el cicle vital espècies en perill d’extinció de cara a establir millors estratègies de conservació.

+ info:

- Albanosmilus, un carnívor eurasiàtic que va fer les Amèriques durant el Miocè
- El llinatge del panda gegant: de la Xina als Hostalets de Pierola i a Daroca
- Segons un estudi publicat a Nature els dinosaures eren rèptils de sang calenta
- L’esmalt dental: una finestra per investigar el cicle vital dels mamífers