La filogènia del panda gegant, els típics óssos blancs i negres que devoren el bambú en algunes serralades del centre de la Xina, ha estat objecte de debat entre biòlegs i paleontòlegs des de fa dècades. Gràcies a les dades moleculars actualment sabem que és un úrsid, un tàxon germà dels óssos actuals. Però quins són i on estan els seus orígens són preguntes científiques encara sense resposta.
Fins fa poc, les restes fòssils del Miocè superior xinès, fa entre 7 i 8 milions d’anys, eren les restes més antigues dels Ailuropodinae, el grup que inclou els pandes actuals i les formes extintes conegudes dels panda gegants. En els darrers anys s’han publicat treballs presentant restes fòssils més antigues d’aquest grup trobades a Europa, però el registre era pobre i no permetia treure’n massa conclusions. En el treball que acaba de publicar la revista PLOS ONE, encapçalat per Juan Abella del MNCN i que compta amb la participació de quatre investigadors de l’ICP, es documenten noves restes de panda gegant trobades a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia), que complementen les trobades al jaciment de Nombrevilla 2 (Daroca, Saragossa), i que permeten descriure el gènere basal més antic de panda gegant. Kertzoiarctos és el nom que ha rebut aquest nou panda gegant extint, en memòria del paleontòleg grec Miklós Kretzoi, qui va liderar durant molts anys les excavacions dels famosos jaciments de Rudabánya (Hongria).
Les restes trobades a Saragossa havien estat associades inicialment al gènere Agriarctos, i havien permès crear una nova espècie, Agriarctos beatrix, semblant a altres restes del Miocè superior trobades a Hatvan, Hongria. Entre aquestes restes, però, no hi havia dentició inferior, cosa que dificultava la comparació amb l’espècie tipus del gènere, Agriactos gaali. Però una nova mandíbula de la mateixa espècie, trobada ara a l’Abocador de Can Mata, ha permès comparar les restes espanyoles amb les hongareses i ha mostrat que les diferències són prou significatives com per descriure un nou gènere extint de panda gegant.
Amb les restes trobades fins ara, el llinatge del panda gegant tindria els seus orígens a la Península Ibèrica, estenent-se durant el Miocè mitjà per Euràsia. Durant el Plio-Plistocè la distribució d’aquest grup estaria ja només reduïda a la Xina i el sud-est asiàtic. Segons els mètodes genètics els ailuropodins s’haurien separat de les altres subfamílies d’óssos actuals durant el Miocè inferior, fa uns 20 milions d’anys.
