El estudio publicado en Scientific Reports por un equipo internacional formado por personal investigador de la Universidade Federal do Espírito Santo (Brasil), el Museu Nacional de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (Brasil), el Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart (Alemanya), la Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (Brasil) y del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, describe con detalle las cavidades internas de los huesos de la columna vertebral de los grandes pterosaurios gracias a imágenes de tomografía computarizada. La presencia de cámaras de aire en el postcráneo fue una adaptación clave que permitió el vuelo de este grupo de animales de grandes dimensiones.
L’estudi publicat a Scientific Reports per un equip internacional format per personal investigador de la Universidade Federal do Espírito Santo (Brasil), el Museu Nacional de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (Brasil), l’Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart (Alemanya), la Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (Brasil) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu amb detall les cavitats internes dels ossos de la columna vertebral dels grans pterosaures gràcies a imatges de tomografia computada. La presència de càmeres d’aire en l’esquelet postcranial va ser una adaptació clau que va permetre el vol d’aquest grup d’animals de grans dimensions.
Un nou estudi a Nature revela que els pterosaures (rèptils voladors) estan més estretament relacionats amb els lagerpètids -un antic grup de petits rèptils que van viure entre fa 237 i 210 fa milions d'anys- que amb qualsevol altre grup conegut del regne animal. El recent descobriment a Amèrica i Madagascar de noves restes fòssils d'un crani, mandíbula i extremitat anterior de lagerpètid omple un buit crític en el registre fòssil entre els pterosaures i altres rèptils. El cervell i oïda interna dels pterosaures i els lagerpètids són semblants i això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar.
El nou estudi encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) aporta un nou enfocament en la comprensió dels anhangüèrids, un llinatge de grans pterosaures dentats. Aquest grup d’enormes rèptils voladors es caracteritzava per les seves crestes en forma de mitja lluna sobre els seus allargats becs. La recerca ha estat publicada a Acta Paleontologica Polonica.
Keresdrakon vilsoni es el nom científic de la nova espècie de rèptil volador que ha estat descrita en un article publicat aquest agost a la revista de l'Acadèmia Brasilera de Ciències. El fòssil prové de la conca sedimentària de Paranà, al sud del Brasil. En aquesta zona s’havien descrit anteriorment diverses espècies de rèptils com el pterosaure Caiuajara dobruskii , el llangardaix Gueragama sulamericana i el dinosaure Vespersaurus paranaensis. L’investigador associat a l’ICP, Borja Holgado, ha participat en la investigació.
Un equipo internacional liderado por Borja Holgado, investigador asociado al Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) con la participación del grupo Aragosaurus-IUCA de la Universidad de Zaragoza, ha descrito la nueva especie de reptil volador Iberodactylus andreui. Se trata de un pterosaurio piscívoro de unos 4 metros de envergadura que vivió en la actual provincia de Teruel hace unos 125 millones de años. Es la tercera y más grande especie de este grupo que se describe en la península Ibérica.
Un equip internacional encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, ha descrit la nova espècie de rèptil volador Iberodactylus andreui. Es tracta d’un pterosaure piscívor d’uns 4 metres d’envergadura que va viure a l’actual província de Terol fa uns 125 milions d’anys. Es la tercera i més gran espècie d’aquest grup que es descriu a la península Ibèrica.
Un equipo internacional de paleontólogos con la participación de Fabio M. Dalla Vecchia, investigador asociado del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y reconocido especialista en pterosaurios, han descrito la especie Caelestiventus hanseni de hace unos 200 millones de años antigüedad. Los restos de pterosaurios triásicos son extremadamente raros y habitualmente se encuentran aplastados, pero los fósiles recuperados en Utah se conservan en tres dimensiones e incluyen la mayor parte del cráneo y una falange del ala.
