Amb aquest premi, la Societat Catalana de Biologia (SCB) reconeix la trajectòria professional d'aquest investigador ICREA, cap de Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l'Institut Català de Paleontologia Miquel (ICP) i anterior director del centre. Els guardons es lliuraran en la Tercera Nit de la Biologia, que se celebrarà el proper 11 de juliol, a les 19.30 h, al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. A més, l'equip que va produir el documental "El darrer gegant d'Europa" en el que va participar l'ICP és candidat al premi de divulgació de la SCB.

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

Reconstrucció del Myotragus balearicus 

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.

Detall d'una molar del nou gènere de primat Barberapithecus.

Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.

Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.

En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.

Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Dibuix de dues de les dents de Pseudoloris cuestai trobades a Mazaterón. Marta Palmero. ICP

 

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.

L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Pàgina 1 de 3

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca