Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
La nova exposició permanent “Univers” de Cosmocaixa inclou diversos fòssils de la col·lecció de l’ICP entre els quals destaquen els esquelets parcials dels hominoïdeus Pliobates cataloniae (“Laia”), Pierolapithecus catalaunicus (“Pau”) i Hispanopithecus laietanus (“ Jordi”). També s’exposa un esquelet parcial de dinoteri i dues tortugues gegants del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. L’exposició temporal “Sabres i mastodonts” també inclou el crani i la mandíbula del fals dents de sabre Albanosmilus jourdanii provinent de l’Abocador de Can Mata.
L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.
El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”. L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”. La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.
David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.
Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
