El tribunal ha concedit al treball "The Evolution of Semicircular Canals in Anthropoid Primates: Phylogenetic Implications for Miocene Catarhines” la màxima qualificació i ha concedit el títol de Doctor en Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona a Urciuoli. A causa de les circumstàncies actuals de pandèmia, la defensa s’ha fet de forma telemàtica.
Resum de la tesi doctoral:
Els primats catarrins s’originaren a l’Àfrica durant l’Oligocè. A més dels cercopithecoïdeus i els hominoïdeus, inclouen diversos llinatges del Miocè de l’Àfrica i Euràsia. Les seves relacions filogenètiques són controvertides a causa del registre fòssil incomplet, l’abundant homoplàsia, i l’evolució en mosaic. La identificació d’àrees anatòmiques poc proclius a l’homoplàsia, com els canals semicirculars (CSs) de l’orella interna, és crucial per inferir la filogènia dels catarrins extints. Aquesta tesi explora la utilitat dels CSs per inferir la filogènia dels antropoïdeus, i especialment dels catarrins miocens.
Els objectius específics inclouen: (1) testar la idoneïtat de diferents aproximacions de morfometria geomètrica tridimensional (3DGM); (2) quantificar el senyal filogenètic inclòs en la morfologia dels CSs i identificar-hi caràcters susceptibles de ser analitzats cladísticament; i (3) testar hipòtesis filogenètiques alternatives per als catarrins miocens d’Europa (pliopitecoïdeus i hominoïdeus). Els mètodes es fonamenten en escanejos de microtomografia computada i 3DGM estàndard basada en landmarks, així com una innovadora aproximació alternativa basada en deformació (sense landmarks). Les dades de forma s’analitzaren mitjançant regressions (al·lomètriques) bivariants i anàlisis multivariants (anàlisi de components principals entre groups), juntament amb mètodes informats filogenèticament (filomorfoespai amb reconstrucció de nodes ancestrals, índexs cladístics), mesures de senyal filogenètic (λ de Pagel i K de Blomberg), i anàlisi de clústers.
Els resultats es proporcionen en tres articles publicats, que posteriorment són discutits amb relació a la bibliografia i les perspectives de futur. El primer article analitza els patrons de variació en la forma dels CSs en els catarrins actuals i en testa la utilitat per fer inferències filogenètiques en hominoïdeus extints. Els altres dos articles testen hipòtesis filogenètiques alternatives per al pliopitecoïdeu Epipliopithecus i els driopitecins Hispanopithecus i Rudapithecus.
Notícies relacionades:
- L’oïda interna amaga informació sobre el parentiu entre simis i humans
- Las claus de l’evolució humana que amaga l’orella interna