Les claus de l’evolució que amaga l’orella interna, objecte de la tesi doctoral d’Alessandro Urciuoli

Alessandro Urciuoli durant la defensa de la seva tesi doctoral Alessandro Urciuoli durant la defensa de la seva tesi doctoral Alessandro Urciuoli durant la defensa de la seva tesi doctoral

 Alessandro Urciuoli durant la defensa de la tesi doctoral

Alessandro Urciuoli, investigador del Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la tesi doctoral on explora la utilitat de la morfologia dels canals semicirculars de l'orella interna com a eina per establir relacions filogenètiques entre els primats catarrins. El seu treball ha estat dirigit per Salvador Moyà-Solà i David M. Alba (ICP).

El tribunal ha concedit al treball "The Evolution of Semicircular Canals in Anthropoid Primates: Phylogenetic Implications for Miocene Catarhines” la màxima qualificació i ha concedit el títol de Doctor en Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona a Urciuoli. A causa de les circumstàncies actuals de pandèmia, la defensa s’ha fet de forma telemàtica.

Portada del treball de tesi doctoral d'Alessandro Urciuoli 

Resum de la tesi doctoral:

Els primats catarrins s’originaren a l’Àfrica durant l’Oligocè. A més dels cercopithecoïdeus i els hominoïdeus, inclouen diversos llinatges del Miocè de l’Àfrica i Euràsia. Les seves relacions filogenètiques són controvertides a causa del registre fòssil incomplet, l’abundant homoplàsia, i l’evolució en mosaic. La identificació d’àrees anatòmiques poc proclius a l’homoplàsia, com els canals semicirculars (CSs) de l’orella interna, és crucial per inferir la filogènia dels catarrins extints. Aquesta tesi explora la utilitat dels CSs per inferir la filogènia dels antropoïdeus, i especialment dels catarrins miocens.

Els objectius específics inclouen: (1) testar la idoneïtat de diferents aproximacions de morfometria geomètrica tridimensional (3DGM); (2) quantificar el senyal filogenètic inclòs en la morfologia dels CSs i identificar-hi caràcters susceptibles de ser analitzats cladísticament; i (3) testar hipòtesis filogenètiques alternatives per als catarrins miocens d’Europa (pliopitecoïdeus i hominoïdeus). Els mètodes es fonamenten en escanejos de microtomografia computada i 3DGM estàndard basada en landmarks, així com una innovadora aproximació alternativa basada en deformació (sense landmarks). Les dades de forma s’analitzaren mitjançant regressions (al·lomètriques) bivariants i anàlisis multivariants (anàlisi de components principals entre groups), juntament amb mètodes informats filogenèticament (filomorfoespai amb reconstrucció de nodes ancestrals, índexs cladístics), mesures de senyal filogenètic (λ de Pagel i K de Blomberg), i anàlisi de clústers.

Els resultats es proporcionen en tres articles publicats, que posteriorment són discutits amb relació a la bibliografia i les perspectives de futur. El primer article analitza els patrons de variació en la forma dels CSs en els catarrins actuals i en testa la utilitat per fer inferències filogenètiques en hominoïdeus extints. Els altres dos articles testen hipòtesis filogenètiques alternatives per al pliopitecoïdeu Epipliopithecus i els driopitecins Hispanopithecus i Rudapithecus.

Notícies relacionades:

 

Last modified on Dilluns, 03 Mai 2021 12:02
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca