Els investigadors han analitzat diferents rastres de petjades tridàctiles (amb tres dits) localitzades en diversos jaciments del Cantó de Jura (a Suïssa, prop de la frontera amb França) a partir dels quals han descrit la nova espècie de petjada Megalosauripus transjuranicus. En paleontologia, davant la impossibilitat d’associar una petjada a un determinat animal, aquestes es classifiquen utilitzant una nomenclatura pròpia: icnogèneres i icnoespècies. En l’estudi, els rastres s’han assignat a l’icnogènere Megalosauripus per la seva semblança amb altres petjades d’aquest grup, però són prou diferents de les que es coneixien fins ara per considerar-les una nova espècie.

Vista general d’un dels rastres de Megalosauripus (A),
mapa de profunditat d’una de les petjades (B)

Les petjades Megalosauripus transjuranicus fan uns 45 cm de longitud i pertanyen a un dinosaure carnívor que s’estima que feia entre 7 i 10 metres, dins del rang de Allosaurus. Els investigadors també han detectat la presencia de petjades a la zona que podrien pertànyer a un altre animal, possiblement un ornitòpode, un grup de dinosaures herbívors. L’estudi ha estat publicat a la revista PLOS ONE.

La descripció de Megalosauripus complementa un altre article publicat fa alguns dies a la revista Historical Biology, on el mateix equip d’investigadors han descrit el nou icnogènere i la nova icnoespècie, Jurabrontes courtedulensis en el mateix conjunt de jaciments. Son unes de les petjades més grans del món de dinosaure carnívor, amb una longitud de 77 cm. “Jurabrontes és una petjada enorme i revela la presència de grans carnívors en aquesta zona”, explica Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. “Creiem que poden pertànyer a dinosaures del gènere Torvosaurus, que es un dels carnívors més grans que van viure durant el Juràssic”, ha comentat.

Reconstrucció de Torvosaurus, un dels dinosaures carnívors més grans del Juràssic
(ДиБгд / Wikimedia commons)

Aquests animals podien fer fins a 12 metres de llarg. La mida de la seva petjada i la de l’animal eren de les mateixes dimensions que un carnívor tan famós com el T. rex, que apareixeria diversos milions d’anys després que Torvosaurus.  

La investigadora de l’ICP, conjuntament amb investigadors suïssos de Paléontologie A16 i del Museu d’Història Natural de Basilea han fotografiat i obtingut motlles i models 3D de les petjades més ben conservades d’aquest conjunt de rastres. El jaciment es trobava afectat per la construcció d’una autopista que travessa el Cantó de Jura, al límit de la frontera amb França i que es va inaugurar el 2014. En el procés de construcció de l’autopista, gran part del jaciment va quedar destruït. Les troballes posen en valor l’extraordinari registre fòssil d’aquesta zona pel que fa als dinosaures de fa entre 163 i 145 milions d’anys.

Malgrat que actualment es una zona força muntanyosa, durant el Juràssic superior aquesta àrea de Suïssa era una plana de molt pocs centímetres d’altitud que emergia entre aigües someres que es cobrien i descobrien amb la marea, formant un paisatge semblant a les actuals Bahames.

A banda de Razzolini, els investigadors implicats en aquesta recerca han estat Matteo Belvedere, Daniel Marty, Géraldine Paratte, Christel Lovis, Marielle Cattin de la Section d’archéologie et paléontologie del Paléontologie A16 i Christian A. Meyer, del Naturhistorisches Museum Basel.

Artícles originals:

• Daniel Marty, Matteo Belvedere, Novella L. Razzolini, Martin G. Lockley, Géraldine Paratte, Marielle Cattin, Christel Lovis & Christian A. Meyer (2017): The tracks of giant theropods (Jurabrontes curtedulensis & ichnosp. nov.) from the Late Jurassic of NW Switzerland: palaeoecological & palaeogeographical implications, Historical Biology. DOI: 10.1080/08912963.2017.1324438

• Novella L. Razzolini, Matteo Belvedere, Daniel Marty, Géraldine Paratte, Christel Lovis, Marielle Cattin & Christian A. Meyer (2017) : Megalosauripus transjuranicus nov. A new Late Jurassic theropod ichnotaxon from NW Switzerland and implications for tridactyl dinosaur ichnology and ichnotaxomy, PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0180289