Sahelanthropus, juntament amb Orrorin i Ardipithecus, ha estat tradicionalment considerat un dels primers hominins, una espècie pròxima a la separació entre els grans simis antropomorfs africans i el gènere Homo. No obstant això, a causa de la naturalesa fragmentària de les restes fòssils, l'estatus d'hominini de Sahelanthropus ha generat molt debat a la comunitat científica des que es va trobar el 2001 al desert de Djurab, al Txad.

L’espècie va ser descrita a partir de les restes d’un individu que es va batejar amb el nom de Toumaï, que significa "esperança de vida" en la llengua local. El seu crani s'ha convertit en una peça clau per a l'estudi de l'evolució humana. Tot i que no tenim gaire informació sobre aquest hominini, sabem que vivia a l'actual Àfrica Central. Aleshores era una zona amb una gran diversitat d'ambients, des de praderies i sabanes fins a boscos de galeria i llacs habitats per peixos, cocodrils i hipopòtams, entre altres bèsties.

Més enllà del crani, només s’han recuperat tres elements del seu esquelet: dos cúbits i un fèmur. Aquest últim només conserva la part central de l’os —la diàfisi— i no els extrems, que són habitualment les regions més informatives dels ossos llargs. Basant-se exclusivament en la forma i l’estructura de la diàfisi de Sahelanthropus, l’any 2022 es va publicar un estudi que afirmava que la forma de locomoció principal d’aquesta espècie era sobre dues potes i, per tant, que els hominins ja eren bípedes fa uns 7 milions d’anys.  

Imatge 1. Fotografies del material postcranial original de Toros-Ménalla, Txad. A dalt, el fèmur de Sahelanthropus tchadensis i a baix el cúbit dret. La barra d'escala representa 10 mm. Modificat de Daver et al. (2022). DOI: https://doi.org/10.1038/s41586-022-04901-z .

Ara,  un estudi encapçalat pel Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig en col·laboració amb l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i altres institucions de diferents països, qüestiona que Sahelanthropus caminés regularment dret sobre les dues extremitats posteriors. Mitjançant una anàlisi detallada de la morfologia externa i l’arquitectura interna de la diàfisi del fèmur, l’equip de recerca ha analitzat una sèrie de característiques que no resulten compatibles amb un comportament bípede habitual. 

"La majoria de característiques del fèmur de Sahelanthropus no són consistents amb un bipedisme habitual. De fet, no mostra semblances ni amb australopitecs ni amb humans moderns, sinó més aviat amb hominoïdeus no hominins com els gibons, orangutans i goril·les", comenta Marine Cazenave, Cap de Grup Júnior al Departament d’Orígens Humans del Max Planck Institute i autora principal de l’estudi.  

L'article mostra que les restes postcranials de Sahelanthropus apunten a un tipus de locomoció diferent del bipedisme habitual. “La recerca aporta noves evidències per avançar en l’intens debat sobre les característiques que distingeixen els simis del Miocè superior dels primers membres del llinatge humà. Creiem fermament en la necessitat de realitzar anàlisis més exhaustives per avançar en la comprensió de l'origen del bipedisme. Tot i així, a dia d’avui, com es movia Sahelanthropus segueix sent una incògnita," explica Marta Pina, investigadora ‘Beatriu de Pinós’ de l’ICP.

Imatge principal: Vista parcial del jaciment del Miocè superior al desert de Djourab, Txad, fotografiada el 19 de juliol de 2001 (per A. Beauvilain). Il·luminat a la dreta, el fèmur parcial atribuït a Sahelanthropus tchadensis. 

Article original:

• Cazenave, M., Pina, M., Hammond, A.S., Böhme, M., Begun, D.R., Spassov, N., Gazabón, A.V., Zanolli, C., Bergeret-Medina, A., Marchi, D., Macchiarelli, R., Wood, B., 2024. Postcranial evidence does not support habitual bipedalism in Sahelanthropus tchadensis: A reply to Daver et al. (2022). Journal of Human Evolution 103557. https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2024.103557