El proppassat estiu, un equip de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalats per Isaac Casanovas, va visitar les pedreres properes al nucli de Clariana (Castellet i la Gornal l’Alt Penedès), on als anys 90 del segle passat, tècnics del ICP hi havien descobert nombroses restes de rosegadors. En aquesta visita, els paleontòlegs hi van identificar noves restes de vertebrats i ho van notificar a l’empresa Omya que actualment explota la pedrera. L’empresa feia poc que havia reprès l’activitat a la zona i tenia previst dinamitar la zona fossilífera per extreure creta, un producte ric en carbonat de calci i que prové de les restes d’un escull de corall que es va formar durant el Miocè mitjà.

Malgrat que Omya havia recuperat molts fòssils marins als carbonats (sobretot mol·luscs i dents de tauró) no havia detectat l’existència d’unes fissures on s’hi acumulaven restes de vertebrats. Aquestes escletxes es van formar quan el mar es va retirar i l’aigua de la pluja va eixamplar algunes esquerdes que hi havia a l’escull. Els forats es van reomplir posteriorment amb argiles que van atrapar nombroses restes de mamífers i altres vertebrats. “No podem saber si aquestes fissures actuaven com a trampes o bé els animals van ser arrossegats per l’aigua fins allà”, explica Casanovas. “Sigui com sigui, constitueixen un material molt interessant des del punt de vista científic”, comenta l’investigador.

Un bloc de sediment de les fissures on s’observa un fragment de pelvis d’artiodàctil i diversos ossets de petits vertebrats (Foto: Isaac Casanovas)

Un cop alertada l’empresa de la presència de fòssils, Omya va posar els mitjans necessaris per extreure 25 tones de sediment de les fissures que van ser traslladades a la seu de l’ICP i que seran estudiades els pròxims mesos. “Hem traslladat el jaciment i ara l’hem d’excavar”, diu Casanovas. L’excavació es preveu que es faci l’any vinent, però de moment els paleontòlegs ja han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors en molt bon estat de preservació. Les restes probablement daten de mitjans del Miocè mitjà, un interval de temps que no està ben representat per altres jaciments a Catalunya.

Foto de la capçalera: Vista de la pedrera on s’exploten els dipòsits de creta (Foto: Isaac Casanovas)