A diferència d'altres grups d'animals, els armadillos són homodonts (tenen totes les dents iguals) pel que la seva dentició no és informativa per deduir la seva alimentació. En l'estudi, els investigadors han comparat les mandíbules de diferents espècies d'armadillos actuals amb les d'espècies extingides. En total, s'han analitzat les mandíbules d'onze espècies d'armadillos actuals (Dasypus, Tolypeutes, Chlamyphorus o Euphractus, entre altres gèneres) i tres espècies extingides (Vassalia maxima, Macroeuphractus outesi i Eutatus seguini).

A partir de les dades disponibles de la seva alimentació i, especialment, a través de l'estudi dels continguts estomacals, els investigadors van classificar les espècies d'armadillo actuals en tres grups: insectívors especialitzats, insectívors generalistes i omnívors-carnívors. Posteriorment, van identificar les tensions que apareixien en deu punts situats al llarg de la mandíbula (des de la part davantera de les dents fins a prop de la unió amb el crani), especialment durant la masticació i les van associar amb la seva dieta.

L'anàlisi revela que hi ha una clara distinció entre els armadillos insectívors actuals i les espècies omnívores-carnívores. Així, els maxil·lars dels armadillos insectívors són més fràgils i més sensibles a les tensions que les de les espècies omnívores, que posseeixen mandíbules més robustes i amb major resistència. La causa és que els omnívors inclouen en la seva dieta aliments més difícils de mastegar que els insectes, com plantes i arrels.

Aquest aproximació, coneguda com Anàlisi d'Elements Finits, també ha permès fer prediccions sobre l'alimentació de les espècies fòssils. Així, Vassalia maxima presenta una mandíbula molt robusta, especialment en la part posterior, el que s'associa amb una dieta herbívora, absent en els armadillos actuals. Estudis previs sobre aquesta espècie també apunten en aquest sentit. En Macroeuphractus outesi, en canvi, la part més resistent és la zona davantera de la mandíbula, el que s'associa amb una alimentació carnívora, congruent també amb estudis anteriors. Finalment Eutatus seguini presenta trets intermedis entre les altres dues espècies, amb la part davantera del maxil·lar semblant a la de Macroeuphractus outesi i la zona posterior similar a la de Vassalia maxima.

Tensions observades en les mandíbules de les espècies extintes mitjançant el mètode d'anàlisi d'elements finits

D'altra banda l'estudi ha ofert un descobriment inesperat sobre l'armadillo actual Dasypus kappleri. Aquesta espècie, coneguda com armadillo de nas gran, és un insectívor generalista de la conca de l'Amazones que s'alimenta principalment d'artròpodes i altres tipus d'invertebrats. No obstant això, la seva mandíbula ha resultat ser més robusta del que s'esperava per a un insectívor. Els investigadors recalquen la necessitat de realitzar estudis més detallats de l'alimentació de l'armadillo de nas gran, així com de la resta d'armadillos actuals.

L'estudi està encapçalat pels investigadors de l'l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Sílvia Serrano-Fochs, Soledad De Esteban-Trivigno, Jordi Marcé-Nogué i Josep Fortuny, així com investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de la República de Uruguay i posa de manifest que el mètode d'anàlisi d'elements finits és una eina molt útil per conèixer millor la biologia tant d'espècies fòssils com de les actuals.

Els armadillos pertanyen al els cingulats, un ordre de mamífers de Sud-amèrica que es caracteritza, entre altres trets, per posseir un closca òssia que el protegeix. Dins dels cingulats es troben les 21 espècies actuals d'armadillos, un grup extint d'armadillos gegants anomenats pampatèrids, i els gliptodonts, uns grans animals cuirassats que arribaven a les dues tones de pes. Tant els pampatèrids com els gliptodonts es van extingir a la fi del Plistocè, fa uns 10.000 anys. Al seu torn els cingulats pertanyen al grup dels xenartres, que inclou a óssos formiguers i peresosos, a més dels armadillos.

(Text de David Hernández Gómez)

+info: Serrano-Fochs S, De Esteban-Trivigno S, Marcé-Nogué J, Fortuny J, Fariña RA (2015) Finite Element Analysis of the Cingulata Jaw: An Ecomorphological Approach to Armadillo’s Diets. PLoS ONE 10(4): e0120653. doi:10.1371/journal.pone.0120653