El treball millora la cronologia d’hominoïdeus a Euràsia i conclou que gran part dels homoïdeus descoberts en jaciments catalans s’agrupen en el grup dels driopitecins (actualment extints), que estarien estretament emparentats amb els pongins (grup que inclou als actuals orangutans). Això implicaria que les adaptacions que van portar a una posició erecta del tors aparegueren dos cops de manera independent en els grans antropomorfes: una a Europa, en el grup que donaria lloc als orangutans, i una altra a l’Àfrica, en el grup que donaria lloc a goril·les, ximpanzés i humans.En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia”, que es publica aquesta setmana a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) dels EEUU, els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoïdeus del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Firmen aquest article els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles y Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la UB.
Aquest treball posa en valor l’extraordinari registre fòssil d’hominoïdeus de Catalunya, el més important del món en aquest període, i que s’ha convertit en imprescindible per a entendre l’evolució del conjunt dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana.
L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran número d’espècies d’hominoïdeus, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).
A més a més, l’estudi millora la datació dels jaciments europeus amb kenyapitecins, un grup que va aparèixer a l’Àfrica fa uns 20 milions d’anys i que va invadir Euràsia fa uns 14 milions d’anys, donant origen als driopitecins.
L’estudi conclou que és molt probable que les adaptacions a trepar als arbres mantenint el tors vertical i a penjar-se de les rames fent servir només els braços evolucionaren de manera independent en driopitecins i hominins. Els orangutans derivarien dels driopitecins, dels que haurien heretat aquestes adaptacions. Aquestes mateixes adaptacions haurien aparegut en els hominins (ximpanzés, goril·les i humans) de manera independent a l’Àfrica a partir dels kenyapitecins. Ara bé, no es pot descartar que també en el cas dels hominins aquestes adaptacions estiguin relacionades amb les formes europees.
Els driopitecins, els “simis del bosc” de Catalunya són claus en l’estudi de l’evolució dels homínids
En paraules de Salvador Moyà, director del ICP y co-autor de l’article “el registre fòssil català cobreix la primera part de l’evolució dels homínids i és el més complet i de major qualitat del món. Per això és imprescindible per entendre l’origen de la nostra família”.
De les tretze espècies d’hominoïdeus del Miocè descrites a Euràsia, cinc es troben a Catalunya. Aquest dens registre se situa a la conca del Vallès-Penedès, a la província de Barcelona, i és font continuada de treballs i d’importants resultats científics per l’actual Institut Català de Paleontologia, hereu de l’antic centre de recerca pel científic català Miquel Crusafont Pairó.
Totes les espècies descrites a Catalunya s’agrupen en la subfamília dels driopitecins (nom científica que deriva del grec i que significa simis del bosc), que haurien evolucionat a partir dels kenyapitecins. Els driopitecins mostren una sèrie de característiques avançades en comú amb els pongins –actuals orangutans- i amb els hominins –ximpanzés, goril·les i humans.
Segons el coneixement actual, els pongins podrien tenir el seu origen en els driopitecins. Queda encara per confirmar si els hominins africans tenen també alguna vinculació amb aquests hominoïdeus europeus o bé evolucionaren a partir de les formes africanes. Sigui quin sigui l’escenari que es mostri cert, entendre l’origen de la línia evolutiva que va donar origen als humans passa per entendre millor l’evolució dels hominoïdeus catalans.
El Miocè, l’edat d’or dels hominoïdeus
Els hominoïdeus, que inclouen a tots els simis antropomorfes (gibons, orangutans, goril·les i ximpanzés) van iniciar la seva història a l’África fa uns 23 milions d’anys. No obstant en acabar el Miocè totes les formes europees s’havien extingit, així com gran part de les asiàtiques. De tota aquesta diversitat només han arribat als nostres dies els orangutans.
Presentació dels resultats al Museu de l’ICP
El proper dimecres 30 de Març a les 19h el Museu de l’ICP a Sabadell acollirà una xerrada divulgativa per presentar aquest treball. La presentació, a càrrec del investigador de l’ICP i co-autor de l’article Isaac Casanovas, és un acte obert a tots els públics. Per assistir a la xerrada cal fer una preinscripció al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o al telèfon 93.7261769.
