Aquests jaciments, datats entre fa 1,2 milions d’anys i fa 600.000 anys, són especialment interessants perquè permeten l’estudi d’un dels canvis climàtics més importants a escala global dels últims milions d’anys conegut com a Mid-Pleistocene Revolution.

L’impacte d’aquest canvi climàtic en els mamífers i els primers homínids que poblaven aquesta regió és encara poc conegut. Els estudis de la Riera de Vallparadís mostren que la gran glaciació de fa prop de 900.000 anys va provocar l’extinció de molts dels mamífers que vivien a Europa en aquell moment, entre ells grans depredadors. Alhora, es produí l’arribada de noves espècies de procedència africana, moltes de les quals encara perduren.

Aquesta extinció de depredadors podria haver afavorit la supervivència de les poblacions d’homínids europeus, que desenvolupen a partir d’aquet moment estratègies d’aprofitament del territori i dels recursos molt més avançades.

Els treballs a la Riera de Vallparadís s’inicien a partir d’unes obres en un edifici annex a la Mutua de Terrassa. Els treballs en el primer jaciment, conegut com Cal Guardiola, van permetre la troballa d’un gran nombre de restes de grans mamífers, així com també grans restes de vegetals.

Pocs anys més tard, unes altres obres –aquest cop les del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- van portar al descobriment d’un nou jaciment, conegut com Vallparadís Estació, en el que es van trobar fins a 30.000 restes de grans vertebrats i gairebé 1.000 restes de grans vegetals.

La síntesi dels gairebé 13 anys d’investigacions als jaciments de la Riera de Vallparadís es recullen en un article publicat el passat desembre en la prestigiosa revista Journal of Quaternary Science Reviews. Joan Madurell, un dels autors d’aquest article, en farà la presentació a la Biblioteca Central de Terrassa.

La Secció de Vallparadís (Terrassa)

Els treballs paleontològics a la Riera de Vallparadís s’iniciaren desprès d’una trucada anònima al Museu de Terrassa a principis de l’any 1997. Aquesta trucada alertava a l’administració de la destrucció d’un important jaciment paleontològic durant els treballs de construcció d’un edifici annex a la Mutua de Terrassa, just al centre de la ciutat de Terrassa. L’avaluació preliminar feta pels investigadors del llavors Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell alertava sobre el gran valor potencial del jaciment acabat de descobrir. Durant tot l’any 1997 investigadors d’aquesta institució realitzaren excavacions paleontològiques sistemàtiques en aquest emplaçament, anomenat Cal Guardiola, amb excel·lents resultats, després d’obtenir prop de 3.000 restes de grans mamífers i prop de 200 restes de grans restes vegetals fossilitzades.

Pocs anys després, es planeja la continuació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a través de la ciutat de Terrassa, amb una estació central al mateix Parc de Vallparadís. Alertats per la proximitat geogràfica entre l’estació plantejada i el jaciment de Cal Guardiola, menys de 300 m, els investigadors de l’Institut de Paleontologia de Sabadell demanen poder fer una intervenció preventiva durant el transcurs de les obres de la nova Estació.

Els treballs s’inicien el 8 d’agost de 2005 i duraren fins el 31 de gener de 2008. L’excavació d’aquest jaciment, anomenat Vallparadís Estació i de prop de 15m de potència estratigràfica, va permetre la recuperació de 30.000 restes de grans vertebrats i prop de 1000 restes de grans vegetals.

Les investigacions realitzades proven que la seqüència estudiada inclou un lapse molt ampli de temps que va des de finals del Pleistocè inferior (fa 1.2 milions d’anys) fins a inicis del Pleistocè mitjà (fa 600.000 anys). Aquest període de temps és poc conegut a Europa, ja que no es disposen de jaciments importants amb aquestes cronologies i coincideix amb un dels canvis climàtics més importants a escala global dels últims milions d’anys conegut com a Mid-Pleistocene Revolution.

Aquest esdeveniment climàtic es caracteritza per una gran inestabilitat en la ciclicitat glacial, amb períodes glacials molt freds i de llarga durada i períodes interglacials temperats i de durada variable. Aquest moment d’alta inestabilitat climàtica acabarà fa 700.000 anys amb l’establiment dels actuals cicles glacials-interglacials modulats cada 100.000 anys.

L’impacte de la inestabilitat climàtica pròpia de la Mid-Pleistocene Revolution en les comunitats de mamífers europees i en els primers homínids que poblaven l’entorn de la Mediterrània és encara poc conegut.

Els estudis realitzats als jaciments de la Riera de Vallparadís evidencien que les comunitats de mamífers es mantenen pràcticament sense alteracions fins fa prop de 900.000 anys quan una gran glaciació, de llarga durada i de fred molt intens (l’estatge isotòpic 22), provoca l’extinció de moltes de les espècies de mamífers que vivien a Europa fins aquell moment (com els tigres dents de sabre, les hienes gegants, els pumes, els guepards o les zebres) i l’arribada de noves espècies la majoria de procedència africana que han perdurat fins a l’actualitat a Europa i Àfrica (com els lleons, els lleopards, els cérvols rojos o els elefants).

Aquests canvis climàtics i la consegüent extinció de molts depredadors semblen afavorir la supervivència de les primeres poblacions d’homínids europeus que posteriorment a aquest recanvi faunístic desenvolupen estratègies d’aprofitament del territori i dels recursos molt més avançades.

+ informació Madurell-Malapeira, J., Minwer-Barakat, R., Alba, D.M., Garcés, M.,Gómez, M., Aurell-Garrido, J., Ros-Montoya, S., Moyà-Solà, S. & Berástegui, X. (2010). The Vallparadís section (Terrassa, Iberian Peninsula) and the latest Villafranchian faunas of Europe. Journal of Quaternary Science Reviews, 29: 3972-3982.