Aquesta investigació l'ha portat a conclusions diferents a les publicades pels investigadors del ICP. La discussió entre els experts està en curs i segurament donarà com a resultat una millor comprensió de l'evolució dels hominoïdeus. Això és part del que David ens explicava en l'entrevista que li vam fer durant la seva visita a l’ICP.

Explica'ns una mica més d'a prop la teva investigació

Bé, la meva investigació se centra en el Miocè i en l'origen dels simis moderns. Després de treballar durant un parell d'anys amb Salvador Moyà a Can Llobateres, he estat treballant sobretot a Hongria, a Rudabánya, un jaciment molt ric també en restes d’hominoïdeus. També he treballat amb fòssils de simis africans del Miocè.

La major part del meu treball és molt semblant al que s'està fent aquí a l’ICP. No obstant això, jo he estat treballant sobretot amb una col·lecció de fòssils d'Hongria, que em porten a una interpretació diferent de la radiació dels hominoïdeus a Europa. És per això que estic molt emocionat d'estar aquí, perquè és molt important que quan dos grups d'investigació tenen diferents interpretacions es comuniquin, per comprendre en què difereixen.

Una discussió forta, però amigable

Estem principalment en desacord sobre les relacions evolutives dels grans simis. La meva idea principal és que els fòssils d'Europa estan relacionats amb els simis africans. Els investigadors d'aquí històricament han tingut una interpretació diferent: ja sigui que alguns dels fòssils de la conca del Vallès-Penedès no estan relacionats amb Àfrica, sinó amb Àsia, o que els espècimens són massa primitius per ser capaços de dir si són africans o asiàtics. Ells pensen que podria haver-hi alguna cosa comú abans que aquestes dues branques es dividissin.

Per tant, entenem quines són les diferències, però de vegades és més difícil entendre per què arribem a diferents interpretacions dels fòssils. Tal vegada només sigui perquè no hem vist els fòssils que l'altre grup està estudiant, tan sol fotografies i altres imatges, així com les descripcions en els seus articles i conferències. Pot ser difícil arribar a un consens quan no estem treballant amb la mateixa informació i les dades en el nostre camp provenen principalment dels fòssils.

Per la meva banda, crec que els hominoïdeus europeus estan relacionats amb els simis africans a causa de les similituds del crani que he vist entre els fòssils de Rudabánya i d'altres d’Àfrica. La meva conclusió prové bàsicament del meu coneixement d'aquest jaciment d'Hongria. La interpretació dels investigadors de l’ICP està de nou basada en l'anàlisi de certs fòssils, en aquest cas els de la conca del Vallès-Penedès. És per això que té sentit reunir-nos, per comparar el que hem après a partir de diferents fòssils.

Per descomptat, no pretenc que amb només fer un cop d'ull als fòssils amb els quals treballa l'altre grup de sobte ens posem d'acord en tot. De fet, dubto que això succeeixi. Però almenys anem a entendre millor les respectives hipòtesis.

I ara, començant la col·laboració

Ja hem decidit l'intercanvi de motlles, i en breu, probablement estarem asseguts junts enfront dels fòssils originals i discutint sobre les nostres diferents opinions sobre la radiació dels hominoïdeus. I tal vegada solucionem algunes divergències. Qui sap. Per descomptat, si ho fem, ho farem saber a tothom.

Després de tot, si tens en compte el conjunt de la conca Vallès-Penedès, el registre fòssil de Catalunya és el més ric d'Europa, i equivalent als més rics del Miocè al món. És realment extraordinari. Individualment, hi ha alguns llocs, com Can Llobateres, que té molts exemplars de simis antropomorfes, comparable a altres localitats d'Europa, com Budabánya. Però no hi ha un altre lloc com la conca del Vallès-Penedès, certament no a Europa i diria que tampoc en la resta del món, que tingui un nombre tan gran d'espècies diferents, de diferents edats, que documenten una llarga seqüència de l'evolució, l'evolució primerenca dels grans simis.

No vam poder deixar-lo marxar sense que ens expliqués què va veure a l’ICP

Estic molt impressionat. I estic molt gelós. L'última vegada que vaig estar aquí, encara a Sabadell, només hi havia un grapat de persones. Era una institució amb dificultats, en termes econòmics, però amb un meravellós museu, especialment per les seves grans col·leccions. Estic molt content que poguéssiu prevenir el tancament del museu, i crear aquest extraordinari institut d'investigació.