La cita que es dóna cada quatre anys reuneix a la comunitat científica internacional d’investigadors del Quaternari (darrers 2.6 milions d’anys) amb els objectius d’entendre millor els processos dinàmics de la Terra, compartir els darrers resultats de les investigacions i establir les agendes de treball pels propers anys.

El grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’ICP participa en el Congrés suís amb tres presentacions a càrrec dels investigadors Marc Furió, Joan Madurell i  Daniel de Miguel.

En Marc exposarà la seva recerca sobre la crisi de les musaranyes a Espanya durant el Plistocè. En aquest treball es presenta una avaluació biogeogràfica i biostratigràfica que aporta informació sobre aquests petits mamífers que degut a les seva alta sensibilitat han de viure en climes temperats i humits. Actualment només hi ha quatre gèneres diferents de musaranyes a Europa, aquest fet contrasta amb l’època daurada d’aquest animal que va arribar a registrar fins a catorze diferents, degut a l’estabilitat climàtica del Pliocè. Una recent inspecció del registre fòssil espanyol ha tornat a avaluar localitats de menys de 2,5 milions d’anys on es mostra una menor diversitat de les musaranyes. L’excepcional ubicació de la Península Ibèrica proporciona noves pistes per entendre l’extinció de la majoria d’aquestes espècies en termes de temps i espai.

En Joan presentarà la seva recerca sobre les comunitats del Plistocè inferior final del NE de la Península Ibèrica, centrada en les localitats de Cal Guardiola, Vallparadís Estació i La pedrera d’Incarcal. A aquest respecte, es presenta per primera vegada un treball centrat en la paleobiologia del hipopòtam del Plistocè inferior, Hippopotamus antiquus, una espècie a la que se li pressuposen unes dimensions properes a dues vegades superiors a l’especie actual i una dieta molt més basada en la ingesta de plantes aquàtiques. Paral·lelament en Joan, presentarà un altre treball basat en explicar les causes de l’extinció a finals del Plistocè inferior de tota una sèrie de carnívors de grans dimensions que havien dominat els ecosistemes europeus durant prop de 2 milions d’anys, entre ells, els tigres dents de sabres, els jaguars i els pumes.

De la seva banda en Daniel centrarà la seva exposició en els canvis climàtics. S’ha estudiant amb detall un dels canvis climàtics de la Terra més semblant al que patim actualment, on es van assolir temperatures similars a les d’ara, tot i que no amb tanta rapidesa. La investigació ha servit per il·lustrar com alguns mamífers remugants van respondre a aquest episodi, conegut com Òptim Climàtic del Miocè (fa entre 17 i 15 milions d'anys), i perquè es van extingir un cop que -aparentment- s'havien adaptat a les noves condicions ambientals. En definitiva, si es coneix en detall els esdeveniments d'escalfament global que van tenir lloc fa milions d'anys (i la conseqüent resposta de les espècies), es podrà tractar d’entendre el que està succeint en l'actualitat per poder, en la mesura del possible, fer alguna cosa. D'aquesta manera, els estudis paleoclimatologia són de vital importància per a una millor comprensió dels processos actuals.

INQUA

Des de 1928, INQUA, la Unió Internacional per la Investigació del Quaternari, ha promogut la comunicació i la col·laboració internacional en la investigació del Quaternari. L’abast científic actual d’INQUA es reflecteix en les seves cinc comissions: Processos Costers i Marins, Paleoclima, Humans i la Biosfera, Estratigrafia i Cronologia i els processos terrestres, dipòsits i Història