L’article “Environmental control on the biogeographical distribution of Desmanella (Soricomorpha, Mammalia) in the Miocene of the Iberian Peninsula” publicat a la revista Palaeontogy el signen Antonio García-Alix (Instituto Andaluz de ciencias de la tierra), els investigadors de l’ICP Marc Furió i Raef Minwer-Barakat i Elvira Martin Suarez i Matthijs Freudenthal (Departament d’Estratigrafia i Paleontologia de la Universidad de Granada)
Malgrat que la majoria de la gent considera els talps com animals subterranis d’ull petits, existeixen diferents gèneres d’aquesta espècie que no passen la seva vida sota terra. Un exemple en són els talps nedadors, com l’amenaçat Desman dels Pirineus (Galemys pyrenaicus) o alguns talps incapaços de construir galeries i que viuen íntegrament en la superfície, com algunes espècies del sudest asiàtic. De fet, aquests darrers són molt similars a Desmanella, una espècie de talp corredor que va poblar Europa fa uns 7 milions d’anys, abans del trànsit entre el Miocè i el Pliocè. L’article conclou que la presència d’aquest animal a Europa estigué lligada a unes condicions ambientals inusualmente humides.
Granada, un entorn privilegiat
La Conca de Granada, situada al centre de la serralada Bètica al sud de la Península Ibèrica, s’ha convertit en una localització privilegiada per l’estudi dels canvis climàtics de la regió. El complet registre fòssil de petits mamífers del Miocè i Pliocè i la riquesa dels sediments ens permeten observar la presència o absència de taxons especialment sensibles a determinades condicions ecològiques, i podem així reconstruir les variacions climàtiques de fa entre 7 i 4 milions d’anys. Aquest és el cas de Desmanella, un gènere desconegut fins ara a la Península Ibèrica, i que s’ha trobat a la Conca de Granada quan les condicions climàtiques duran el Neogen en aquesta regió eren diferents –més humitat- que a la resta de la península.
La importància de la troballa
Fins ara, es considerava que els talps corredors del gènere Desmanella podien habitar en qualsevol lloc, independentment de les condicions ambientals. Però, l’estudi mostra que la presència de Desmanella a la Conca de Granada es limita a pocs nivells de fòssils. I no sembla fruit de la casualitat, sinó que aquests nivells coincidissin amb els moments en els que la humitat ambiental era més alta a la conca, a finals del Turolià –fa 7 milions d’anys-, com es pot deduir a partir dels sediments i la resta de fauna. En els altres nivells fossilífers coneguts, que van del Turolià mitjà i superior (Miocè) al Ruscinià (Pliocè) –entre fa 6 i 3 milions d’anys, no s’ha trobat rastre d’aquest animal.
Els investigadors relacionen aquesta dependència amb l’alimentació de Desmanella, basada en petits invertebrats, que proliferen en condicions de molta humitat o de molta pluja. A més a més, donada la petita mida de les espècies de Desmanella, la seva presència estaria lligada a temperatures més o menys càlides, ja que no eren animals capaços d’emmagatzemar greix corporal suficient per hibernar com fan altres mamífers.
La família de Desmanella
La posició sistemàtica del gènere Desmanella dins de la família Talpidae és objecte de debat. Des del seu descobriment el 1972, la classificació d’aquest animal ha canviat en funció de l’autor. Ha estat inclòs en gairebé tots els grups de talps que existeixen. Descobriments recents, units a estudis fets per genetistes moleculars, semblen indicar que Desmanella pertany a la subfamília Uropsilinae, una línia evolutiva que es va separar de la resta de talps fa uns 40 milions d’anys. En l’estudi de García-Alix i col·laboradors es considera aquesta opció com la més probable, i es proposa una nova metodologia per a fer les mesures dentals de tots els uropsilins.
Aquest article ha estat redactat per Carolina D'Amico Ongaro, alumna del Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental de la UPF.
