Rita, un dels motius de la teva visita era treballar amb Joan Madurell. Segons ens ha explicat esteu estudiant algunes restes d'elefants de Vallparadis. Ens expliques una mica més sobre el projecte?
Efectivament. El jaciment de Vallparadis és extraordinàriament ric en fòssils de petits i grans mamífers, però no tant pel que fa a elefants. Per això el material és difícil d'analitzar, ja que no hi ha molts exemplars i aquests a més tenen un alt grau de variabilitat. La veritat és que encara no he tingut temps per reflexionar sobre els resultats d'aquesta investigació, i ens queden algunes coses per acabar d'entendre. O sigui que prefereixo ser prudent, però no us preocupeu que aviat tindrem resultats que podreu explicar.
Estarem atents als vostres resultats. Digues-nos una mica més, llavors, de la col·laboració amb la Meike. Heu estat estudiant alguns fòssils de les illes Balears. Té això alguna cosa que veure amb el teu treball sobre els elefants pigmeus a Sicília?
Sí. L'evolució dels mamífers en illes és un dels temes paleontològics més interessants. Un exemple típic de quan la paleontologia s'uneix a la biologia. He estat treballant amb fòssils insulars durant els últims 40 anys. Ja havia col·laborat anteriorment amb la Meike Köhler i en Salvador Moyá, analitzant l'evolució del cervell de cérvols a l’lla de Creta i comparant-la amb Myotragus (cabra nana extinta i endèmica de les Illes Balears). Ara tornem a col·laborar a través d'estudis paleohistològics, tractant d'entendre si el patró d'evolució dels grans mamífers, com els proboscidis, és igual en diferents illes.
Llavors la teva història amb l’ICP ja ve de llarg. Com va començar?
Vaig conèixer en Salvador fa més de 30 anys, i des de llavors són moltes les ocasions en les quals hem intercanviat informació, dades i opinions. I fa 5 anys la Meike em va convidar a participar en un projecte d'investigació sobre evolució a les illes Balears. Podríem dir que la col·laboració “oficial” amb l'institut va començar amb Meike, encara que la relació professional i d'amistat amb l’ICP ve de molts anys abans.
I com veus l’ICP després de tants anys?
Al meu entendre la qualitat de la institució ha augmentat molt, especialment en els últims anys. L'equip d'investigació té un nivell molt alt i he notat que hi ha més gent jove. Crec que el treball que realitzen és molt interessant.
Coneixes des de sempre Itàlia i ara també els jaciments de Catalunya. Podries dir-nos com quins serien, al teu parer, els jaciments més importants? I les diferències entre Itàlia i Catalunya?
En general, la gran diferència entre Itàlia i Espanya és que a Itàlia rares vegades hem trobat jaciments tan rics. Els millors registres que hem trobat estan limitats en el temps i és difícil tenir mostres successives de fauna, la qual cosa restringeix el nostre coneixement sobre l'evolució. Mentre que a Itàlia hem d'entendre l'evolució com un trencaclosques, combinant fauna de diferents llocs, a Espanya pots seguir l'evolució de la fauna en un mateix lloc.
En jaciments com els quals hi ha a Catalunya o a la resta d'Espanya (Vallparadis, Atapuerca o Incarcal) és possible analitzar l'evolució de la fauna, especialment en un període molt interessant. Fa entre 1,3 millons i 600.000 anys, durant el Plistocè inferior europeu, quan els canvis climàtics van ser dramàtics. És el que es coneix com el Mid-Pleistocene Revolution. Gràcies a aquests jaciments podem saber una mica més sobre la l'evolució de grans i petits mamífers.
Tornem a Itàlia. Podries explicar-nos algun detall sobre el teu treball a la Universitat La Sapienza de Roma?
Doncs podria explicar-te molt! He estat treballant a la universitat durant més de quaranta anys. Vaig començar amb una beca l'agost de 1971, analitzant fauna en general, i aviat va venir el meu primer treball sobre Palaeoloxodon falconeri (elefant pigmeu) a Sicília. Així que d'alguna manera segueixo lligada a la mateixa investigació que fa 40 anys. Però en aquests anys he realitzat molts altres treballs sobre fauna molt diversa d'Itàlia.
Quant a la meva investigació actual, també estic enfocada des de fa 20 anys en la paleobiologia i la paleoecologia, en entendre el context mediambiental en el qual van viure els diferents taxons que he estudiat. Intento entendre la relació entre els canvis climàtics i els canvis en la fauna, tractant d'establir les diferents dinàmiques entre jaciments propers geogràficament a l'àrea mediterrània. En aquest sentit he treballat amb diferents mamífers, inclòs l’homo.
I pots avançar-nos sobre els teus següents passos en investigació?
Doncs m’agradaria seguir amb aquestes dues línies d'investigació: sistemes insulars i paleobiologia. Estic ara col·laborant en un projecte amb uns col·legues americans relacionat amb la dinàmica i l'evolució en illes comparant fauna actual amb fauna extinta. En aquest projecte col·laboren també col·legues holandesos i grecs. D'altra banda m'agradaria analitzar la fauna continental durant el Mid-Pleistocene Revolution i seguiré comparant Espanya, França, Itàlia i Grècia, tractant d'entendre quin és l'impacte del canvi climàtic i també que va succeir amb els primers humans a Europa en aquesta època.
Moltes gràcies Rita. Esperem que et puguem tornar a veure ben aviat per l’ICP.
Així ho espero jo també…qui sap, tal vegada en pocs mesos.
Aquesta entrevista ha estat redactada per Carolina D'Amico Ongaro, alumna del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF
