A partir de noves restes del polze d’un simi fòssil del jaciment de Castell de Barberà (Barberà del Vallès, Vallès Occidental), els investigadors de l’ICP Sergio Almécija—actualment al Museu Americà d’Història Natural—David M. Alba i Salvador Moyà-Solà publiquen una recerca que compara la morfologia de la mà dels humans amb la dels grans simis actuals, així com també amb la de diferents espècies de simis fòssils. El treball que es publica aquesta setmana en l’edició online de l’American Journal of Physical Anthropology se centra en el dit polze, i conclou que el fet de tenir una mà lleugerament curta amb un polze relativament llarg, és una característica primitiva que ja estava present en els simis fòssils.
Així doncs, el fet de tenir un polze llarg no estaria directament relacionat amb l’evolució d’una motricitat fina de les mans, com la que caracteritza els humans, sinó a la capacitat dels simis fòssils de poder agafar-se a les branques dels arbres de forma segura mentre caminaven per sobre. No va ser fins més tard que els simis varen desenvolupar adaptacions per a l’ortogradia, la posició erecta del tronc, que permeté a alguns simis desplaçar-se tot penjant-se de les branques dels arbres (desenvolupant mans llargues amb polzes curts) i als ancestres dels humans desenvolupar el bipedisme. Gràcies al fet de caminar sobre les extremitats inferiors, les mans varen ser alliberades pel que fa a la locomoció, i els humans hem pogut treure el màxim profit del polze alhora de manipular objectes.
En general, els primats presenten unes mans a cavall entre adaptacions basades en la locomoció i les basades en la manipulació. En alguns casos, el polze no juga un paper important en els desplaçaments, però sempre té un paper destacat en les activitats de manipulació. Això va fer pensar durant molt temps el llarg polze dels humans era una adaptació evolutiva lligada a la nostra capacitat de fer coses amb les mans. Aquest estudi, però, mostra que tenir un polze llarg és una condició primitiva, ja present als simis fòssils del Miocè (el primers homínids) de fa entre 13 i 10 milions d’anys, que tenien un polze relativament llarg, com els humans. Ben al contrari, sembla ser que els simis actuals (que són més grans que els fòssils) són els que han evolucionat més en aquest respecte, allargant la mà i reduïnt la longitud del polze per poder suspendre’s sota les branques.
