×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 930

Mongòlia i la serralada de l’Altai: els orígens de la barreja genètica entre europeus i asiàtics

Paisatge de l'Altai i una tomba escita abans d'excavar.

Un grup d’investigadors liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ha trobat una de les primeres evidències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d’antics guerrers escites, que van viure fa més de 2000 anys a Mongòlia, a la serralada de l’Altai. Els resultats publicats a la revista PLoS ONE, indiquen, en contra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d’una migració europea cap a l’est, sinó d’una expansió demogràfica de la població local d’Àsia Central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita hi va comportar.

L’Altai és una serralada de l’Àsia Central que ocupa territoris de Rússia i Kazakhstan a l’oest i de Mongòlia i Xina a la cara est. Històricament l’estepa de l’Àsia Central ha estat un corredor per les poblacions asiàtiques i europees, comportant la gran diversitat poblacional actual. En èpoques antigues, però, les muntanyes de l’Altai, situades al bell mig de l’estepa, van suposar una barrera important per a què les poblacions d’ambdós costats convisquessin i es barregessin; així van romandre diferenciades durant mil·lennis: l’europea a la part occidental i l’asiàtica a l’est.

La recerca realitzada per investigadors de la UAB, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) aporta llum nova sobre quan i com es va produir aquesta barreja genètica euroasiàtica.

Al laboratori de paleogenètica de la UAB els investigadors han analitzat l’ADN mitocondrial (que es transmet per via materna i permet seguir el rastre dels nostres avantpassats) extret d’ossos i dents de 19 esquelets de les edats de Bronze (s. XX a VII aC) i de Ferro (s. VII a II aC) de la zona de l’Altai situada a Mongòlia. Aquestes restes provenen de tombes localitzades fa set anys en una recerca en què es van descobrir esquelets de guerrers escites i que va suposar la primera evidència d’aquesta cultura a l’est asiàtic.

Una de les tombes excavades, on s'hi va trobar una caixa de fusta amb 2 homes i els seus cavalls a fora.

Els resultats obtinguts mostren que la població de l’Edat de Ferro, corresponent al període escita de l’Altai, tenia una barreja perfecta, del 50%, de llinatges o seqüències d’ADN mitocondrial europeus i asiàtics. És una dada important, ja que les poblacions anteriors no mostren barreja d’aquests llinatges: l’ADN de les tombes localitzades a Rússia i Kazakhstan pertany a llinatges europeus, mentre que els de la part de l’est, a Mongòlia mostren llinatges asiàtics.

“Els resultats ens aporten una informació molt valuosa per saber com i quan es va generar la diversitat poblacional que hi ha avui en dia a les estepes de l’Àsia Central i ens suggereixen que aquesta diversitat es va originar a l’Altai fa més de 2000 anys, entre la població local de les dues bandes de la serralada, coincidint amb l’expansió de la cultura escita, provinent de l’oest”, explica Assumpció Malgosa, professora d’Antropologia Biològica a la UAB i coordinadora de la recerca.

Els estudis fets fins ara sobre ADN antic a l’Altai ja indicaven que els escites van ser la primera gran població amb barreja europea i asiàtica. Però només s’havien analitzat poblacions de les estepes euroasiàtiques de la part occidental, la qual cosa suggeria que aquesta mescla va ser deguda a migracions de població europea cap a l’est.

L’estudi fet ara és el primer en evidenciar aquesta barreja poblacional a la cara est de l’Altai i indica que la barreja entre llinatges europeus i asiàtics es va produir a partir de les poblacions que ja eren presents abans de l’Edat del Ferro a banda i banda de la serralada. El treball suggereix que la població asiàtica va adoptar la cultura escita, més avançada tecnològicament i social, el que els va fer millorar demogràficament afavorint la seva expansió i trobada amb els europeus.

Aquesta idea suposa una nova hipòtesi sobre l’origen de la diversitat poblacional actual a l’Àsia Central i permet entendre millor els processos demogràfics que l’han determinada.

L'investigador de l'ICP Xavier Jordana a la tenda/laboratori durant les excavacions.

Les tombes gelades dels guerrers escites

Entre els anys 2005 a 2007 investigadors de la UAB van participar conjuntament amb investigadors francesos i mongols en un projecte europeu que tenia com objectiu excavar tombes escites a l’Altai de Mongòlia. Es van dur a terme tres campanyes d’excavació durant les quals es varen excavar més d’una vintena de tombes. Moltes d’elles estaven congelades i contenien cossos humans momificats acompanyats d’un ric aixovar i dels seus cavalls. Aquesta era la primera vegada que es trobaven tombes de la cultura escita a Mongòlia, ja que fins el moment només s’havien localitzat a la cara oest de l’Altai.

Els escites eren un poble d’origen indoeuropeu dedicat al pasturatge nòmada i a la cria de cavalls, que es va expandir per les estepes eurasiàtiques des de el mar Caspi fins a les muntanyes de l’Atai durant els segles VII-II aC. Aquest poble és conegut sobretot pels texts antics de l’historiador grec Herodotus.

+ info "Tracing the origin of the east-west population admixture in the Altai region (Central Asia)". Mercedes González-Ruiz, Cristina Santos, Xavier Jordana, Marc Simón, Carles Lalueza-Fox, Elena Gigli, Maria Pilar Aluja, Assumpció Malgosa. PLoS ONE. http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0048904

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 16:32
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca