L’Altai és una serralada de l’Àsia Central que ocupa territoris de Rússia i Kazakhstan a l’oest i de Mongòlia i Xina a la cara est. Històricament l’estepa de l’Àsia Central ha estat un corredor per les poblacions asiàtiques i europees, comportant la gran diversitat poblacional actual. En èpoques antigues, però, les muntanyes de l’Altai, situades al bell mig de l’estepa, van suposar una barrera important per a què les poblacions d’ambdós costats convisquessin i es barregessin; així van romandre diferenciades durant mil·lennis: l’europea a la part occidental i l’asiàtica a l’est.
La recerca realitzada per investigadors de la UAB, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) aporta llum nova sobre quan i com es va produir aquesta barreja genètica euroasiàtica.
Al laboratori de paleogenètica de la UAB els investigadors han analitzat l’ADN mitocondrial (que es transmet per via materna i permet seguir el rastre dels nostres avantpassats) extret d’ossos i dents de 19 esquelets de les edats de Bronze (s. XX a VII aC) i de Ferro (s. VII a II aC) de la zona de l’Altai situada a Mongòlia. Aquestes restes provenen de tombes localitzades fa set anys en una recerca en què es van descobrir esquelets de guerrers escites i que va suposar la primera evidència d’aquesta cultura a l’est asiàtic.
Els resultats obtinguts mostren que la població de l’Edat de Ferro, corresponent al període escita de l’Altai, tenia una barreja perfecta, del 50%, de llinatges o seqüències d’ADN mitocondrial europeus i asiàtics. És una dada important, ja que les poblacions anteriors no mostren barreja d’aquests llinatges: l’ADN de les tombes localitzades a Rússia i Kazakhstan pertany a llinatges europeus, mentre que els de la part de l’est, a Mongòlia mostren llinatges asiàtics.
“Els resultats ens aporten una informació molt valuosa per saber com i quan es va generar la diversitat poblacional que hi ha avui en dia a les estepes de l’Àsia Central i ens suggereixen que aquesta diversitat es va originar a l’Altai fa més de 2000 anys, entre la població local de les dues bandes de la serralada, coincidint amb l’expansió de la cultura escita, provinent de l’oest”, explica Assumpció Malgosa, professora d’Antropologia Biològica a la UAB i coordinadora de la recerca.
Els estudis fets fins ara sobre ADN antic a l’Altai ja indicaven que els escites van ser la primera gran població amb barreja europea i asiàtica. Però només s’havien analitzat poblacions de les estepes euroasiàtiques de la part occidental, la qual cosa suggeria que aquesta mescla va ser deguda a migracions de població europea cap a l’est.
L’estudi fet ara és el primer en evidenciar aquesta barreja poblacional a la cara est de l’Altai i indica que la barreja entre llinatges europeus i asiàtics es va produir a partir de les poblacions que ja eren presents abans de l’Edat del Ferro a banda i banda de la serralada. El treball suggereix que la població asiàtica va adoptar la cultura escita, més avançada tecnològicament i social, el que els va fer millorar demogràficament afavorint la seva expansió i trobada amb els europeus.
Aquesta idea suposa una nova hipòtesi sobre l’origen de la diversitat poblacional actual a l’Àsia Central i permet entendre millor els processos demogràfics que l’han determinada.
Les tombes gelades dels guerrers escites
Entre els anys 2005 a 2007 investigadors de la UAB van participar conjuntament amb investigadors francesos i mongols en un projecte europeu que tenia com objectiu excavar tombes escites a l’Altai de Mongòlia. Es van dur a terme tres campanyes d’excavació durant les quals es varen excavar més d’una vintena de tombes. Moltes d’elles estaven congelades i contenien cossos humans momificats acompanyats d’un ric aixovar i dels seus cavalls. Aquesta era la primera vegada que es trobaven tombes de la cultura escita a Mongòlia, ja que fins el moment només s’havien localitzat a la cara oest de l’Altai.
Els escites eren un poble d’origen indoeuropeu dedicat al pasturatge nòmada i a la cria de cavalls, que es va expandir per les estepes eurasiàtiques des de el mar Caspi fins a les muntanyes de l’Atai durant els segles VII-II aC. Aquest poble és conegut sobretot pels texts antics de l’historiador grec Herodotus.
+ info "Tracing the origin of the east-west population admixture in the Altai region (Central Asia)". Mercedes González-Ruiz, Cristina Santos, Xavier Jordana, Marc Simón, Carles Lalueza-Fox, Elena Gigli, Maria Pilar Aluja, Assumpció Malgosa. PLoS ONE. http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0048904