Circamustela peignei és un petit carnívor amb una dentició més especialitzada per consumir carn que altres espècies del seu gènere y època. Els fòssils descrits van ser excavats al jaciment de Batallones (Madrid), tenen una antiguitat de 9 milions d'anys i corresponen a quatre individus dels quals s'han trobat el crani i la mandíbula.

Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .  

L'anàlisi de dos cranis i tres mandíbules emmagatzemats durant dècades al Museu Americà d'Història Natural llança noves pistes sobre un dels avantpassats més enigmàtics de fures, mosteles i teixons. Megalictis ferox era un depredador que utilitzava les seves dents per a triturar ossos, com fan avui dia les hienes. Així ho revela un estudi internacional dirigit per la Universitat Complutense de Madrid que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista PLOS ONE un treball que descriu un nou gènere d’úrsid, Kretzoiarctos, que situa l’origen del llinatge del panda gegant a Espanya fa entre 11 i 12 milions d’anys. 

El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que actualment només habita a la Xina, hauria evolucionat a partir de formes més basals, de les quals les restes més antigues s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).

L’estudi del bàcul o os penià de cinc exemplars de l’ós extint Indarctos arctoides del jaciment de Batallones-3 (Madrid) ha permès deduir que aquesta espècie mantenia còpules llargues i que probablement les femelles s’aparellaven amb diversos mascles en el període fèrtil. L’estudi ha estat publicat avui per Juan Abella, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museo de Ciencias Naturales-CSIC a la revista PLOS ONE.