La mandíbula de Banyoles ha estat introduïda a l’aparell de tomografia computada (TC) de l’ICP a les 12 del matí amb l’objectiu de sotmetre-la a una potent font de raig-X que permetin revelar detalls mai observats del seu interior. Aquest fòssil emblemàtic ha estat escollit per inaugurar aquest equipament científic de darrera generació.
En la roda de premsa posterior, Enric Menéndez, gerent de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ha destacat “la importància de poder inaugurar equipaments científics d’alt valor afegit en el context econòmic actual”. El TC ha costat uns 500.000 euros i ha estat possible gràcies a un programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013, en cofinançament de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.
El nou aparell industrial de tomografia computada reuneix unes característiques tècniques que el fan únic a tot l’Estat i permetrà als investigadors de l’ICP i d’altres centres de recerca analitzar l’interior de fòssils de grans dimensions amb una resolució molt superior a la que s’obté amb els TACs mèdics.
La font de raigs X del TC de l’ICP té una energia de fins a 450 kV (quilo Volts) i una intensitat màxima de 3,5 mA (mili Ampers), que s’ajusta en funció de la mostra analitzada. En el cas de la mandíbula de Banyoles s’ha aplicat una energia de 200 kV, molt superior als 60 -80 kV amb els que habitualment treballen els TACs mèdics i als que havien de recórrer els paleontòlegs fins ara.
Josep Fortuny, Coordinador del Grup de Paleontologia Virtual de l’ICP ha explicat que l’aparell de tomografia computada de l’ICP “pot acceptar mostres de fins a 500 quilos de pes i d’un metre de llarg i d’ample i de qualsevol tipus de material”, el que el fa interessant no només per a la recerca científica sinó també per alguns sectors de l’empresa privada.
Julià Maroto, professor de Prehistòria de la Universitat de Girona i un dels investigadors que més ha treballat en aquest fòssil confia en que la informació obtinguda amb el TC permeti “conèixer millor la mandíbula i que aquesta informació pugui ser utilitzada en el cas que es decideixi restaurar-la”.
La tècnica de la tomografia computada sovint és usada en paleontologia per estudiar l’interior dels fòssils. Els rajos X es fan passar per la mostra i sofreixen una atenuació diferencial en funció de la densitat, el gruix i la composició de la mostra, que es visualitza en les zones més clares i més fosques.
Un fòssil amb preguntes obertes
La Mandíbula de Banyoles va ser descoberta l’any 1887 pel farmacèutic de Banyoles Pere Alsius, que el va extreure d’un bloc de travertí tallat en una pedrera propera a Mata i en va fer els primers estudis. Malgrat que és un fòssil que ha estat molt estudiat, encara hi ha algunes incògnites que no s’han pogut respondre, com la seva antiguitat. Alguns mètodes de datació li atribueixen uns 45.000 anys, mentre que d’altres càlculs apunten uns 66.000 anys.
Una pregunta no resolta de forma concloent és a quina espècie va pertànyer la mandíbula. L’absència de mentó fa pensar que podria correspondre a un neandertal, malgrat que altres característiques (l’absència d’espai retromolar, la posició avançada del forat mentonià o el diàmetre ample entre les dues canines) l’allunyen d’aquesta hipòtesi i apunten a un Homo sapiens. El desig dels investigadors és que gràcies a les imatges del TC es pugui assignar a una espècie de forma definitiva.
Notícies relacionades:
- El nou equipament de tomografia computeritzada ja és a l’ICP
