Fins fa relativament poc es pensava que la gran expansió de plantes herbàcies que es va produir fa 10 milions d’anys coincidint amb un refredament global va provocar que les espècies herbívores modifiquéssin gradualment la seva dieta brostejadora (basada en fruits i brots) cap a una dieta fonamentalment centrada en la pastura. Aquest fet hauria permès la diversificació d’especies de remugadors (girafes, búfals, antílops, cérvols, etc.) que s’observa en el registre fòssil i en l’actualitat. A partir dels estudis realitzats de la morfologia de la dentició d’espècies fòssils es considerava que aquesta transició hauria estat unidireccional i que les dietes mixtes només haurien estat un pas intermig en aquest procés.
Investigadors del Museo de Ciencias Naturales (MNCN), de la Universitat de Saragossa i Complutense de Madrid i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb científics canadencs, han publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B un article que capgira la visió tradicional que es tenia de la paleoecologia dels ecosistemes terrestres del Cenozoic, situant l’aparició de les dietes mixtes fa entre 24 i 20 milions d’anys coincidint amb unes temperatures elevades a tot el planeta. Aquesta capacitat de combinar diferents fonts d’aliment no hauria estat una simple etapa de transcisió cap al pasturatge, sinó una estratègia de flexibilitat que hauria permès la diversificació dels remugants.
Daniel DeMiguel, investigador del Departament de Faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP i especialista en desgast dental i reconstrucció dietètica que ha participat en l'estudi, ja havia publicat anteriorment dos treballs on proposaven la nova hipòtesi que l'alimentació mixta semblava haver estat en realitat l'ancestral de diverses famílies de remugants (i especialment de Cervidae) i no la brostejadora, com tradicionalment es pensava. Aquests estudis previs han estat la base per fer ara un pas més, i testar la hipòtesi d'una dieta mixta ancestral mitjançant estudis evolutius basats en arbres filogenètics.
En l’estudi publicat ara i que signa l’investigador Juan Cantalapiedra (MNCN) s’ha integrat informació provinent d’evidències directes de dietes (isòtops i desgast de l’esmalt), de l’alimentació de 197 espècies de remugadors extints i actuals i el seu arbre filogenètic, així com informació climàtica dels darrers 50 milions d’anys, moment en què van aparèixer els primers remugadors. A partir d’aquestes dades, es van dissenyar diversos models evolutius per trobar quin explicava millor les dietes que s’observen actualment. Segons aquest model, les taxes de diversificació van anar disminuint fins a l’actualitat, a mesura que la temperatura mitjana global baixava.
És el primer cop que es contrasta directament el paper del clima en el canvi de les dietes i aquests tipus d’estudi són un exemple de les possibilitats que ofereixen les faunes actuals per a reconstruir el passat.
DeMiguel D, Azanza B, Morales J. 2011. Paleoenvironments and paleoclimate of the Middle Miocene of central Spain: a reconstruction from dental wear of ruminants. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. 302, 452–463.
