Una investigación conjunta de personal de la Academia de Ciencias rusa y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) describe nuevos restos fósiles del tigre dientes de sable Megantereon adroveri excavados en la cueva Taurida, en Crimea. Tienen casi 2 millones de años de antigüedad y aportan nueva luz sobre el origen y evolución de este linaje. Megantereon es un felino extinto de tamaño medio con unas caninas en forma de daga de más de 15 centímetros.

Una recerca conjunta de personal de l’Acadèmia de Ciències russa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)  descriu noves restes fòssils del tigre dents de sabre Megantereon adroveri excavades a la cova Taurida, a Crimea. Tenen gairebé 2 milions d’anys d’antiguitat i aporten nova llum  sobre l’origen i evolució d’aquest llinatge. Megantereon es un felí extint de mida mitjana amb unes canines en forma de daga de més de 15 centímetres.

Durante el transcurso del pasado mes de septiembre, personal del Institut Catalá de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha vuelto a la Cataluña Norte para continuar el proyecto de investigación versado en las comunidades animales y vegetales de los Pirineos durante los últimos ciclos glaciares . La campaña de este año ha proporcionado restos fósiles de un leopardo enfermo a la Grotte de la Carrière que ha hecho cuestionar algunas hipótesis previas sobre el comportamiento de las faunas que ocuparon esta cueva hace unos 50.000 años.

Durant el transcurs del passat mes de setembre, personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha tornat a la Catalunya Nord per tal de continuar el projecte de recerca versat en les comunitats animals i vegetals dels Pirineus durant els últims cicles glacials. La campanya d’enguany ha proporcionat restes fòssils d’un lleopard malalt a la Grotte de la Carrière que ha fet qüestionar algunes hipòtesi prèvies sobre el comportament de les faunes que van ocupar aquesta cova fa uns 50.000 anys.

Un artículo publicado en Scientific Reports describe la presencia más antigua de lobo salvaje en el yacimiento de Dmanisi (Georgia). Se trata de un depredador con adaptaciones para el hipercarnivorismo emparentado con el actual licaón. El estudio revela que las poblaciones de esta especie se dispersaron desde Asia hacia Europa y África hace unos 2 millones de años, siguiendo una ruta paralela a la de los humanos, que la hicieron en el sentido opuesto. La especie identificada muestra evidencias de comportamiento cooperativo con los individuos más desvalidos.

Un article publicat a Scientific Reports descriu la presència més antiga de llop salvatge al jaciment de Dmanisi (Georgia). Es tracta d’un depredador amb adaptacions per l’hipercarnivorisme emparentat amb l’actual licaó. L’estudi revela que les poblacions d’aquesta espècie van dispersar-se des d’Àsia cap a Europa i Àfrica fa uns 2 milions d’anys, seguint una ruta paral·lela a les dels humans, que la van fer en el sentit oposat. L’espècie identificada mostra evidències de comportament cooperatiu amb els individus més desvalguts.

Aquest estiu s'han reprès les tasques d'excavació al jaciment dels Casots (Subirats, Anoia). Amb l'objectiu de donar a conèixer el registre fòssil d'aquesta zona i la feina que hi duen a terme els paleontòlegs i paleontòlogues de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes el proper diumenge, dia 4 de juliol, de les 10 a les 12 h. L'activitat és gratuïta amb inscripció prèvia i aforament limitat.

Pertenece al género Dinofelis y hasta ahora nunca se había descrito una forma pequeña de este género lo que hace pensar a los investigadores que podría tratarse de un nuevo linaje. Los restos fueron excavados en el yacimiento de Guefaït-4 y tienen una antigüedad de unos 2,5 millones de años. Personal investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) y la Université Mohamed Premier de Oujda ha publicado el hallazgo en la revista Quaternary Sciences Reviews

Pertany al gènere Dinofelis i fins ara no havia estat mai descrita una forma petita d’aquest gènere el que fa pensar als investigadors que es podria tractar d’un nou llinatge. Les restes van ser excavades al jaciment de Guefaït-4 i tenen una antiguitat d’uns 2,5 milions d’anys. Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Université Mohamed Premier de Oujda (UMP) ha publicat la troballa a la revista Quaternary Sciences Reviews.

El martes, 27 de abril a las 19h, se celebrará el Café Científico "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès" a cargo del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grupo de Investigación en Paleobiodiversitad y Filogenia del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicado numerosos trabajos sobre la taxonomía de los carnívoros, su paleobiología y las relaciones de competencia con los primeros homininos europeos. Ha dirigido varias campañas de excavación en yacimientos paleontológicos de la cuenca del Vallès-Penedès.