Els dents de sabre són un dels grups d’animals extints més coneguts pel gran públic. Les seves llargues canines superiors en forma de daga que aquests fèlids utilitzaven per a caçar són el tret anatòmic més característic d’aquest grup que inclou desenes d’espècies diferents. Dinofelis és un gènere que s’inclou dins de la tribu dels metailurins i combina algunes característiques típiques dels dents de sabre (com ara la reducció en el nombre de dents) amb d’altres més típiques dels fèlids panterins com els lleons (l’estructura general del crani i les proporcions de l’esquelet). Dinofelis, en concret, és un gènere africà de fèlids de la mida d’un jaguar o una lleona.
Les restes de Dinofelis publicades avui a la revista Quaternary Sciences Reviews varen ser recuperades del jaciment de Guefaït-4, al nord-est del Marroc. Estaven concentrades en una petita àrea d’excavació i podrien pertànyer a un únic individu. Fins al moment s’han recuperat una mandíbula en un excepcional estat de conservació i diversos ossos de la pota davantera (l’húmer, la ulna i diverses falanges) però els paleontòlegs no descarten que en un futur es puguin recuperar més restes, d’aquest o d’altres individus.
Model 3D de la mandíbula de Dinofelis (vídeo: A. Rodríguez-Hidalgo-UCM/A. del Bove-IPHES)
Els metailurins identificats a l’Àfrica es troben normalment associats a jaciments amb presència d’homínids com austrolopitecins i humans primitius. Fins ara es tractava de felins de gran mida (com un gran lleopard o una lleona) que habitaven en boscos o zones mitxes i que caçaven per emboscada. La petita mida d’aquest Dinofelis obre una porta a reconsiderar la competència interespecífica entre els carnívors del Pleistocè africà ja que es podria tractar d’un nou llinatge de metailurí mai descrit fins ara. Els investigadors consideren que cal seguir investigant per descobrir quina era la seva estratègia de caça.
Durant el Plistocè, la conca de Aïn Beni Mathar–Guefaït on s’ubiquen els jaciments de Guefaït era una zona muntanyosa i força seca, caracteritzada per la presència de boscos oberts i algunes masses d’aigua properes. El jaciment de Guefaït-4 té 2,5 milions d’anys i és un dels més antics d’aquesta zona. En el passat era una zona humida de tipus pantanós o lacustre on probablement carnívors i herbívors s’aprovaven a abeurar-se.
La recerca està encapçalada per Joan Madurell, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i Antonio Rodríguez, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i ha comptat amb la participació de Hassan Aouraghe (Université Mohamed Premier d‘Oujda), Gema Chacón i Robert Sala (IPHES-CERCA i Universitat Rovira i Virgili), Saverio Bartolini (Università degli Studi di Firenze) i Lars Werdelin (Swedish Museum of Natural History), entre d’altres.
Des de fa més de 10 anys, personal de l’IPHES en col·laboració amb personal investigador de la Facultat de Ciències d'Ojuda de la Université Mohamed Premier està desenvolupant un projecte de recerca en aquesta zona per investigar els orígens del poblament humà al Nord d’Àfrica. Com a resultat d’aquestes excavacions s’han recuperat més de 3000 restes de grans mamífers en un excel·lent estat de conservació, majoritàriament cavalls, antílops i altres grans mamífers d’un període que coincideix amb l’inici de la dinàmica glacial-interglacial a l’hemisferi nord i pics d’aridesa a l’Àfrica. 
Excavació al jaciment de Guefaït-4 (foto: A. Rodríguez-Hidalgo-UCM)
La recerca s’ha dut a terme amb el suport del programa CERCA (Generalitat de Catalunya) i la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades). El projecte de recerca al Marroc és possible gràcies a la col·laboració del govern de Jerada i les autoritats locals d'Aïn Beni Mathar i Guefaït i està finançat per la Fundació Palarq, el Ministerio de Cultura y Deporte, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, el programa María de Maeztu, el Ministeri de Cultura i Patrimoni del Regne de Marroc i el Suport de les activitats dels Grups de Recerca (SGR) de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
Imatge principal: Mandíbula fòssil de Dinofelis excavada al jaciment de Guefaït-4 . (Reproduïda a partir de Madurell et al. (2021))
Article original: Madurell-Malapeira, J.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Aouraghe, H.;Haddoumi, H.; Bartolini Lucenti, S.; Oujaa, O.; Saladié, P.; Bengamra, S.; Marín, J.; Souhir, M.; Farkouch, M.; Mhamdi, H.;Aissa, H.; Werdelin, L.; Chacón, M.G.; Sala-Ramos, R. (2021). First small-sized Dinofelis: evidence from the Plio-Pleistocene of North Africa. Quaternary Science Rewiews, 265, 107028. DOI: 10.1016/j.quascirev.2021.107028
