Els jaciments de Artesilla (Saragossa) i Els Casots (Catalunya) han proporcionat les restes dentals i cranials més antigues d'avantpassats del golut actual (Gulo gulo), segons una investigació internacional en què participen la Universidad Complutense de Madrid (UCM), el Instituto de Geociencias (UCM-CSIC), el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ( ICP). Els fòssils estudiats tenen més de 16 milions d'anys.

La família dels mustèlids inclou els teixons, llúdries, fures, mosteles, martes i goluts. Aquest darer és el membre terrestre actual més gran del grup. "L'estudi dels nous fòssils del jaciment dels Casots confirma la validesa dels mustèlids Iberictis azanzae i Iberictis buloti, definides en 1992 pels paleontòlegs Leonard Ginsburg (París) i Jorge Morales (MNCN), i evidencia la importància de la conca de Calataiud-Daroca (Saragossa) i de la del Vallès-Penedès (Catalunya) per al coneixement de les faunes de mamífers fòssils del Miocè inferior continental de la península Ibèrica i de la seva evolució paleoclimàtica ", assenyala Jorge Morales, investigador del MNCN i coautor de l’estudi.

Restes trobades al jaciment dels Casots (de color marró) juntament amb fòssils de Plesiogulo (grocs) i ossos actuals de Gulo gulo (blancs). / Alberto Valenciano

"A més, gràcies als nombrosos fòssils de Iberictis trobats a els Casots s'ha detectat per primera vegada la presència de Iberictis buloti a la península Ibèrica", destaca Alberto Valenciano, autor principal de l’estudi que va centrar la seva tesi doctoral al Instituo de Geociencias (UCM-CSIC) i que actualment treballa com a investigador al Museu Sud-africà Izik i de la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).

L'anàlisi dels fòssils trobats s'ha publicat al Journal of mammalian Evolution i ha permès realitzar per primera vegada una anàlisi cladística -relacions evolutives basant-se en similituds derivades- per aclarir les relacions de parentiu d'aquestes formes extintes amb altres mustèlids extints i actuals.

Segons Valenciano, "com a resultat més important de la investigació, s'ha demostrat que Iberictis estaria més emparentat amb el mustèlid gegant del Miocè superior Plesiogulo, i que tots dos tenen una relació de grup germà amb el golut actual, demostrant que aquests tres grups de mustèlids (Iberictis - Plesiogulo - Gulo) pertanyen a un mateix llinatge goluts anomenat Gulonini, dels quals només el golut ha arribat fins als nostres dies ".

A més de les institucions espanyoles, han participat en l’estudi el Museu Izik de Sud-àfrica, la Universitat de Ciutat del Cap, i la Universitat Estatal Península de Santa Elena (Equador).

Diferents evolucions dentàries

L'anàlisi de la dentició aquest grup de mustèlids juntament amb les noves restes de Iberictis suggereixen que, dins el llinatge dels goluts, hi ha dues adaptacions dentàries diferenciades per triturar ossos.

"D'una banda, els mustèlids gegants Plesiogulo i Iberictis tenen el primer molar superior i inferior engrandits en longitud, el que els permetia usar les dents per a triturar ossos com ho fan els actuals cànids amb els molars", assenyala Valenciano. De l'altra, el golut actual presenta una reducció en les zones posteriors dels molars així com una reducció en el musell, recordant en certa forma als fèlids, tot i que ha augmentat significativament el gruix de les molars carnisseres. Això és degut a que realitza bonar part de la trituració dels ossos amb la zona anterior d'aquestes dents.

"Encara que moltes de les restes excavades en aquest jaciment encara no s'han descrit, als Casots s'han recuperat restes de més de trenta espècies de vertebrats, incloent peixos, amfibis, rèptils, aus i, sobretot, mamífers, entre els quals destaquen els artiodàctils, en gran part ja publicats, i els carnívors, actualment en estudi", explica David Alba, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que també participa en l'estudi. Alba també avança que, atesa la riquesa i importància del jaciment, tenen previst reobrir les excavacions del mateix en breu.

Aquesta investigació permet conèixer més sobre l'origen del llinatge del golut, també coneguda com carcayú o wolverine en anglès. És una espècie molt ferotge i solitària, té unes grans urpes i habita en zones muntanyoses de Canadà, Estats Units, Escandinàvia i Sibèria. Aquest animal va servir de font d'inspiració per al personatge més popular de la saga X-Men de Marvel: Lobezno.

Imatge principal: Golut actual (Gulo gulo) / Alberto Valenciano. 

Article original: Valenciano, A., Abella, J., Alba, D.M., Robles, J.M., Álvarez-Sierra, M.A. and Morales, J. (In press). “New early Miocene material of Iberictis, the oldest member of the wolverine lineage (Carnivora, Mustelidae, Guloninae)”. Journal of Mammalian Evolution. DOI: 10.1007/s10914-018-9445-xs