El 4 de desembre de 2002 van aparèixer les primeres restes d’un primat fòssil a l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia), arran d’unes obres relacionades amb l’ampliació de l’abocador. En dies i campanyes posteriors d’excavació es van recuperar fins a 83 restes d’un individu adult que, després de mesos d’estudi, va acabar permetent descriure un nou gènere i espècie: Pierolapithecus catalaunicus. La recerca va ser publicada l’any 2004 a la revista Science i va tenir una gran repercussió internacional. L’exemplar es va batejar amb el nom popular de ‘Pau’.

Des d’aleshores, les restes d’en Pau han donat lloc a moltes altres publicacions en prestigioses revistes científiques que l’han consolidat com a una espècie clau per estudiar l’evolució dels hominoïdeus, el grup de simis que inclou els éssers humans i els nostres parents actuals més propers, els antropomorfs (gibons, orangutans, goril·les i ximpanzés). Un dels aspectes més destacats és el seu disseny corporal ortògrad (amb el tronc erecte), una característica que va precedir les adaptacions suspensores dels homínids. En Pau era capaç de grimpar verticalment pels troncs i probablement de desplaçar-se de forma quadrúpeda per sobre les branques, però no es podria suspendre d’elles tal com fan altres antropomorfs, com els orangutans o els gibons.

Malgrat tot, en Pau també ha estat objecte de debat científic en tot aquest temps. Una part d’aquest debat és inherent a la paleontologia; només es recupera una petitíssima part dels organismes extints i, a partir d’aquí, es fan inferències de com eren els hàbitats i les espècies que van viure en el passat al nostre planeta. Per una altra banda, els espècimens que es recuperen sovint son incomplets o s’han deformat durant el procés de fossilització i això dona peu a diferents interpretacions de determinades característiques morfològiques. I en el cas del Pau, malgrat que la cara està extremadament completa també està deformada a causa del procés de fossilització.

Amb l’objectiu de recuperar l’aspecte original del crani d’en Pau abans del procés de fossilització, un equip de recerca internacional ha realitzat un escaneig de tomografia computada per tal d’obtenir un model 3D que ha permès corregir aquesta deformació virtualment. “L’objectiu d’aquesta recerca no pretenia només saber quin era la morfologia real de la cara de Pierolapithecus sinó comprendre millor les afinitats dels seus trets facials i reconstruir la història evolutiva de la cara dels homínids utilitzant aproximacions morfomètriques comparatives d'última generació”, explica Sergio Almécija, investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH) i associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Els resultats donen suport a la hipòtesi que Pierolapithecus és un homínid basal, tal com es va concloure en la descripció original. “La forma de la cara és diferent a la dels orangutans, goril·les i ximpanzés actuals, però pensem que la seva mida i morfologia corporal és força semblant a la del darrer ancestre comú dels grans antropomorfs i els humans”, comenta Almécija, que també és l’autor sènior que lidera l’article. L’article dona suport a la possibilitat que els hilobàtids, el grup que inclou els gibons i els siamangs i que són de mida més petita que els homínids actuals, derivin secundàriament d’un ancestre més gran.

Antiga recreació de l'aspecte en vida d'un exemplar de Pierolapithecus catalaunicus. Per transparència s'observa el crani original (Meike Köhler / © ICP).

Un cop corregida la deformació mitjançant mètodes virtuals, la cara de Pierolapithecus es mostra més alta, amb les òrbites i l’obertura nasal més verticalitzades. “Més de 20 anys després de la seva troballa, Pierolapithecus ens segueix proporcionant informació rellevant sobre els nostres orígens i estic segur que encara ens reserva moltes sorpreses”, comenta David M. Alba, Director de l’ICP i que va participar en l’excavació del fòssil. “Però m’ha costat una mica acostumar-me a la nova cara d’en Pau, és com si un amic de tota la vida es fes una operació d’estètica”, bromeja l’investigador.   

L’Abocador de Can Mata, un tresor on estudiar l’evolució del llinatge humà 

En Pau era un mascle adult que va viure fa uns 12 milions d’anys (durant el Miocè Mitjà), al que actualment és l’Abocador de Can Mata i és una mostra més de l’extraordinari registre fòssil de primats del Miocè de la conca del Vallès-Penedès, que en el passat ja ha proporcionat altres espècimens rellevants per estudiar l’evolució dels hominoïdeus com en Jordi (Hispanopithecus laietanus) o en Lluc (Anoiapithecus brevirostris).

Pel que sabem a partir del registre fòssil, els hominoïdeus van experimentar una primera radiació evolutiva a l’Àfrica durant el Miocè Inferior (fa uns 16 milions d’anys), assolint un primer pic de diversitat fa uns 20 milions d'anys. A partir de principis del Miocè Mitjà, alguns membres d'aquest grup van migrar cap Euràsia, on van donar lloc a una segona radiació que assolí el seu màxim apogeu durant el Miocè Superior (fa uns 8 milions d'anys). Cap a finals del Miocè, el llinatge humà s'originà a l'Àfrica i progressivament s'expandí per tot el globus terraqüi. Els antropomorfs, en canvi, van anar quedant més restringits a causa de canvis ambientals, fins arribar a la seva distribució actual a l'Àfrica tropical i el sud-est asiàtic.

Imatge principal: D’esquerra a dreta: crani de Pierolapithecus catalaunicus tal com es va recuperar del jaciment (D. M. Alba / © ICP), després del procés de preparació (reproduït de Moyà-Solà et al., 2004 Science) i el model virtual 3D generat a partir de les imatges de tomografia computada (reproduït de Pugh et al., 2023 PNAS).

Article original:

• Pugh, K. D., Catalano, S. A., Pérez de los Ríos, M., Fortuny, J., Shearer, M. S., Gazabón, A. V., Hammond, A. S., Moyà-Solà, S., Alba, D. M. & Almécija, S. (2023). The reconstructed cranium of Pierolapithecus and the evolution of the great ape face. Proceedings of the National Academy of Sciences U.S.A., 120, e2218778120. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2218778120