La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

El jurat ha concedit el premi a aquest investigador nord-americà a proposta de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona per reconèixer “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades en tota una generació d’ecòlegs”. L’empremta de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos de referència Ecology i The Economy of Nature.

Reconstrucció del Myotragus balearicus 

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.

Secció histològica d’una dent de Myotragus balearicus analitzada en microscopia òptica de llum polaritzada.

Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.

Reconstrucció titanosaure

Un estudi amb mamífers actuals descarta la hipòtesi sobre la qual se sustentava l’ectotèrmia dels dinosaures. La metodologia emprada permet observar en els ossos dels mamífers si els canvis medioambientals actuals poden posar en perill una població.

Els canals semicirculars de l'oïda de dos primats.

El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP. 

Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge. 

La cap del grup de recerca en Paleobiologia Evolutiva de l’ICP, Meike Köhler, ha estat convidada a impartir el pròxim dijous la conferència plenària del Internacional Congress of Vertebrate Morphology (l’ICVM), una de les principals trobades mundials d’experts en morfologia de vertebrats, que del 8 al 12 de juliol celebra la seva desena edició a la ciutat de Barcelona.

Reconstrucció de Myotragus balearicus, exposada al Museu de l'ICP a Sabadell. Laura Celià. ICP

Myotragus balearicus, la cabra nana endèmica de les Illes Balears, es demostra un altre cop com un organisme idoni per validar teories que relacionen el cicle vital de les espècies amb els trets morfològics. L’article publicat avui a PLOS ONE per investigadors de l’ICP demostra que aquest bòvid extint s’ajusta a la regla de Schultz, una norma que relaciona el ritme de creixement d’una espècie amb l’ordre amb el qual se substitueix la dentició de llet i apareixen els molars que configuren la seva dentició definitiva.

Salvador Moya (director de l'ICP) i Giacomo Pignataro (rector de la universitat de Catania) durant la signatura del conveni

L’acord de col·laboració entre l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Università degli Sutdi di Catania (Sicília) permetrà estudiar conjuntament els elefants nans que es troben en els jaciments d’aquesta illa amb l’objectiu de reconstruir el seu cicle vital. Aquesta setmana, Salvador Moyà, director de l’ICP i Giacomo Pignataro, rector de la universitat siciliana, han signat el conveni que té una durada prevista de dos anys.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca