La investigadora del Grup de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, Marta Pina, ha defensat aquest matí el seu treball de tesis doctoral sobre l’origen del desplaçament ortògrad (és a dir, amb el tronc erecte) dels simis antropomorfs del Miocè i la seva vinculació amb la locomoció dels hominoïdeus actuals com ximpanzés, goril·les o orangutans. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.

La descripció del fèmur d'Orrorin tugenensis ha aportat noves claus sobre els orígens del bipedisme

La descripció del fèmur d’Orrorin tugenensis publicat a Nature Communications per diversos investigadors del Grup de Recerca de Paleoprimatologia de l’ICP o l’article a Cretaceous Research amb la troballa de 4 noves oospècies de dinosaures a Coll de Nargó del Grup de Recerca de Mesozoic, han format part d’alguns dels resums de notícies científiques d’aquest any 2013 de revistes tan prestigioses com Scientific American o de l’agència de notícies científiques SINC.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca