El treball de tesi -de l’ara ja doctora- Marta Pina duia per títol "Unravelling the positional behaviour of fossil hominoids: Morphofunctional and structural analysis of the primate hindlimb" i ha estat dirigit per Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i Sergio Almécija, investigador associat de l’ICP i professor de la George Washington University.
L'objectiu principal d'aquesta tesi era investigar la forma de desplaçar-se dels taxons fòssils de grans simis antropomorfs ibèrics com Dryopithecus fontani, Pierolapithecus catalaunicus, Hispanopithecus laietanus i Hispanopithecus crusafonti, així com fer hipòtesis sobre els camins evolutius que van conduir a la locomoció que s’observa en els grups actuals. Els hominoïdeus actuals (simis i humans) són primats ortògrads amb comportaments locomotors especialitzats com la suspensió, l'escalada vertical i el bipedisme.
La tesi inclou análisi morfomètriques i biomecàniques. En la imatge, ròtules de diferents hominoïdeus (Marta Pina)
Els resultats de la tesi mostren que la morfologia de la cama dels grans simis antropomorfs del Vallès - Penedès és molt diversa. A més, les diferents espècies fòssils combinen característiques plesiomòrfiques (semblants als ancestres) amb característiques derivades (semblants als simis actuals), associades amb quadrupedisme i als comportaments ortògrads, respectivament. En conjunt, els resultats corroboren altres estudis previs que suggereixen que aquests hominoïdeus fòssils podrien combinar el cuadrupedisme sobre les branques amb l’escalada vertical i/o la suspensió per sota de les branques en diferents graus.
Notícies relacionades:
