La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.
La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.
Un article publicat al Journal of Human Evolution per investigadors de l’ICP descriu els vuit fragments vertebrals disponibles de l’hominoïdeu miocè Hispanopithecus laietanus, popularment conegut com en Jordi. L’estudi d’aquestes restes dóna suport a la hipòtesi prèvia que proposava que Hispanopithecus es desplaçava suspès de les branques i grimpava verticalment als troncs però que també tenia una notable capacitat de caminar de forma quadrúpeda per sobre de les branques, una característica primitiva en comparació amb els hominoïdeus moderns. Aquesta combinació de comportaments locomotors no la presenta cap membre actual d’aquest grup.
