Aquest és el cas d’un grup d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, i els seus col·laboradors nacionals e internacionals, que ha trobat i estudiat unes restes excepcionals que ajuden a definir a tot un grup de rajades.
Els protagonistes de la història, el peixos del grup dels Batoideus, es caracteritzen per tenir un esquelet cartilaginós que fa molt difícil la seva conservació en el temps. Dintre d’aquest grup trobem alguns dels peixos cartilaginosos actuals com ara: les rajades verdaderes (subgrup dels Rajiformes), les rajades amb agulló caudal (subgrup dels Myliobatiformes), els peixos torpede (subgrup dels Torpediniformes) i el peixos serra (subgrup dels Pristiformes), entre d’altres.
Quant intentem però, rastrejar l’origen d’aquests grups i subgrups en el registre fòssil, la situació es complica. Normalment l’únic que es conserva d’aquests vertebrats aquàtics són les dents, que es troben mineralitzades, raó per la qual, la seva conservació és relativament més probable.
Detall d'un agulló de rajada fòssil trobat a Fumanya
Gràcies a l’article publicat conjuntament pels investigadors del Institut Català de Paleontologia, els del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona i els de la Universitat de Montpellier a la revista Journal of Vertebrate Paleontology, sabem que com a mínim, el subgrup dels Myliobatiformes, que es caracteritzen precisament per la presència d’aquest agulló caudal, el presenten des del Cretàcic Superior (fa uns 70 milions d’anys). Un tret característic utilitzat com a arma defensiva del que només s’han trobat restes al jaciment de Fumanya (al nord de la província de Barcelona), al Marroc i a Bèlgica. Aquests són per tant, els registres més antics d’agullons de rajada que existeixen de moment en tot el món i que són indicatius de la importància del seu estudi, com indiquen els autors principals de l’article, els investigadors Josep Marmi i Bernat Vila.
De la troballa a més, es pot extreure una altra conclusió: els agullons, trobats al mateix nivell geològic que les petjades de dinosaures, representen un nou indicador que aquesta zona de Fumanya, actualment a 1500 metres d’alçada, es situava molt a prop del mar fa 70 milions d’anys
Precisament aquí, a Fumanya, va ser on els principals investigadors de l’ICP que signen l’article, van començar la seva ‘carrera paleontològica’, sota la direcció del Consorci de la Ruta Minera.
Aquest consorci és una entitat pública, formada pels ajuntaments dels pobles de Cercs, Fígols, Guardiola i Vallcebre que té com a finalitat crear i gestionar serveis i activitats d'interès econòmic i patrimonial a la regió, fent una forta aposta pel patrimoni històric, miner, paleontològic, geològic i natural de la zona. D’aquesta manera s’ha creat la marca Ruta Minera per tal de poder dinamitzar i desenvolupar el sector del turisme a l’Alt Berguedà
Consulteu l’article original:
