El Dr. Chris Klingenberg, de la Universitat de Manchester, Anglaterra, amb la col·laboració de la seva doctoranda, Emma Sherratt, va impartir un curs intensiu de tres dies on es van explicar les tècniques més punteres en l'aplicació del mètode comparatiu filogenètic a dades de Morfometria Geomètrica. 

La Morfometria Geomètrica, tècnica que permet estudiar i quantificar la forma dels objectes d'estudi d'una manera precisa, és relativament recent. El seu desenvolupament va tenir lloc a mitjan els 80 per donar resposta a la problemàtica associada a la realització de mesures individuals a l'hora de comparar mostres, ja que no era possible quantificar la forma d'un objecte, sinó només les seves parts per separat, és a dir, les seves mesures. A través del que els experts denominen ‘landmarks’ o punts de referència predefinits, s'analitza la forma i la seva geometria, el que posteriorment permetrà analitzar i comparar la forma de diversos exemplars d'una manera molt més completa que només amb mesures. Simplificant molt i per a entendre'ns, els punts de referència són com els números que unim en els passatemps per obtenir una dibuix final, amb l'avantatge que els programes informàtics permeten ‘dibuixar’ en 3D d'una forma molt precisa.

Exposició dels resultats d'un dels participants

L'avantatge de la tècnica és que quantifica la forma com un tot, evitant les dificultats interpretatives que s'obtenen dels resultats aïllats. Facilita a més la separació dels efectes de la grandària i la forma, característica que ajuda a realitzar comparatives més precises entre diferents mostres de manera que s'obtenen resultats molts més fiables.

Des de mitjans dels 80 també s'ha cridat l'atenció sobre l'aplicació de les tècniques estadístiques a les anàlisis de diferents espècies. La principal assumpció de qualsevol metodologia estadística és que les mostres sota estudi són independents entre si. No obstant això, quan al material d'estudi hi ha diferents espècies, aquesta assumpció no es compleix, ja que les espècies estan relacionades entre si filogenèticament, és a dir, es relacionen entre elles com ho fan els membres d'una família, i algunes espècies estan més emparentades entre elles que unes altres. Per aquesta raó en les últimes dues dècades s'ha desenvolupat el mètode comparatiu filogenètic que consisteix bàsicament en treure, o tenir en compte, l'efecte de la filogènia, és a dir, el parentiu entre espècies, al realitzar les anàlisis. No obstant això, aquestes tècniques s'han aplicat majoritàriament a dades tradicionals, les mesures, i la seva aplicació a dades procedents de la Morfometria Geomètrica és pràcticament una novetat, ja que existeixen molt pocs programes que ho facin.

Assistents al curs aplicant la nova metodologia durant  una pràctica 

El Dr. Klingenberg, a més d'explicar la part teòrica d'aquesta problemàtica, va ensenyar als assistents al curs l'aplicació d'aquesta metodologia amb un programa de software lliure, desenvolupat per ell, el MorphoJ, de forma totalment nova, ja que aquest mòdul acaba de ser incorporat al programa.

No és la primera vegada que ambdues disciplines s'apliquen conjuntament per a obtenir resultats més fiables i complets, però sí una de les poques vegades que s'organitza un curs d'aquest tipus a Europa que permeti reunir als professionals que es dediquen a això, sobre un mateix escenari.

La iniciativa liderada pel ICP, ha estat, a més, tot un èxit participatiu ja que la demandes van superar sobradament  l'oferta i van contar amb la presència d'investigadors d'una desena de països.