El  25 de desembre, dia de Nadal de 1704, a les 5 de la tarda un fenomen totalment inesperat va trencar la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc va caure del cel travessant el firmament i causant gran alarma entre la població. El conegut com a meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a les immediacions de Terrassa i, fins avui, es creia que no se n’havia preservat cap fragment. 

La revista Meteoritics and Planetary Science dona a conèixer la troballa de dos fragments que han passat inadvertits durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, l’article recopila una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit sinó que constitueixen un valuós testimoni del l’origen diví que s’atribuïa als meteorits a l’època moderna. L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. 

Rèplica del gabinet Salvador (imatge: JM de Llobet)

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i en el període de la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i  supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria. 

Gravat de 1705 de Josep Solar sobre la caiguda del meteorit

L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments ─constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques─ corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d'anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).

Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya. (Caiguts: Nulles,  Alt Camp, 1851 i Cañellas, Garraf,1861; Trobats:  Girona, 1899 i Garraf, 1905). Clarament, l’estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.

Els dos fragments, de 50 i 34 grams de pes, respectivament, s’han trobat  en un pot de vidre mentre es documentava la col·lecció Salvador. El sobre de dins del pot contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada on encara es podia llegir ( Pe  [d] ra  [que ca] ygué d’un [..] [..] u es [..]en [..]y 1704).

Pot original on es va trobar el meteorit al gabinet Salvador (imatge: JM de Llobet)

La  família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que des de començaments del s. XVII fins a mitjans del s. XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió de coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi  5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència, tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.

Els autors que han participat a l'estudi són Jordi Llorca, Director del Centre de Recerca en Tecnologia Multiescala de Barcelona de la UPC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Marc Campeny, Conservador de Mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Neus Ibañez Cortina, Conservadora del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona, David Allepuz, de l'Observatori de Sant Julià de Vilatorta, Josep Maria Camarasa, del Seminari d’història de la Ciència Joan Francesc Bahí. Fundació Carl Faust, Josep Aurell Garrido, col·laborador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. 

Imatge principal: els dos fragments del meteorit de Barcelona en el pot original i el fragment de paper que es va trobar al gabinet Salvador (autor: JM de Llobet)

Article orginal: Llorca, J., Campeny, M., Ibáñez, N., Allepuz, D., Camarasa, J.M. and Aurell‐Garrido, J. (2020), The meteorite of Barcelona (1704): History, discovery, and classification. Meteorit Planet Sci, 55: 705-725. doi:10.1111/maps.13455