En l'actualitat, la família dels giràfids inclou únicament quatre espècies de girafes que habiten a les savannes subsaharianes i l’ocapi, un membre del mateix grup que viu als boscos del Congo i que no presenta el coll llarg característic de la resta de representants. Restringida avui al continent africà, l'origen de la família es remunta al final del Miocè inferior, fa uns 19 milions d'anys i posteriorment es va diversificar i expandir per Euràsia i Àfrica.

Les restes recuperades del jaciment Batallones-10 (Torrejón de Velasco, Madrid) per investigadors del MNCN i l'ICP tenen 9 milions d'anys i corresponen a una espècie desconeguda fins al moment: Decennatherium rex. "A diferència de les girafes actuals, D. rex, no tenia el llarg coll característic de les girafes i presentava quatre ossicons o apèndixs cranials", explica Israel M. Sánchez, investigador associat a l'ICP. "Un parell d'aquests apèndixs més petits es situaven sobre dels ulls i l'altre parell - molts més grans i corbats -, darrere", continua.

Els investigadors han descrit la nova espècie a partir d'una gran quantitat de restes recuperades des de 2007 en aquest jaciment. "Els fòssils recuperats, que inclouen l'esquelet complet i articulat d'un exemplar, componen una de les millors col·leccions mundials recuperades d'aquesta família", explica Maria Ríos, investigadora del MNCN.

Decennatherium rex, individu complert i articulat trobat a Batallones-10 (María Ríos /MNCN)

L'article publicat a la revista PLOS ONE estima la massa corporal de D. rex en una mica menys d'una tona, el que la situa en una grandària intermèdia entre les girafes actuals i l’ocapi. "Hem comprovat que es va produir un augment de talla al llarg del temps en aquest llinatge de girafes i que D. rex era peti a compareu a amb les espècies més recents", descriu Ríos. "Els caràcters cranials i dentaris permeten deduir que aquesta girafa tenia una alimentació mixta perquè, a diferència de les actuals que són principalment brostejadors, Decennatherium rex s'alimentava de fulles, fruits i branques, però també d'herba", continúa.

Relació de mida entre D. rex y humà (María Ríos / Óscar Sanisidro / Israel M. Sánchez)

L'anàlisi filogenètica situa a D. rex com la forma més primitiva de l’extens llinatge de giràfids gegants de quatre ossicons, les formes més derivades del qual van arribar a assolir mides enormes. Alguna de les espècies d'aquest grup va conviure amb els primers homínids africans.

Els excepcionals jaciments del Cerro de los Batallones

Els jaciments paleontològics del Cerro de los Batallones es troben entre els més interessants del registre fòssil del Miocè superior continental mundial. El seus deu jaciments han proporcionat des de les primeres campanyes (1991-1993) milers de fòssils en un estat de conservació excepcional, principalment d'animals carnívors, com tigres dents de sabre i felins. També s'han recuperat restes d'amfibis, rèptils (tortugues terrestres i llangardaixos), diverses espècies d'aus i altres mamífers, molts d'ells en connexió anatòmica.

Imatge principal: Reconstrucció de Decennatherim rex (Óscar Sanisidro)

Article original: Ríos Ibáñez, M., Morales Romero, J., M. Sánchez, I. (2017) PLOS ONE. A new giraffid (Mammalia, Ruminantia, Pecora) from the late Miocene of Spain, and the evolution of the sivathere-samothere lineage. DOI: 10.1371/journal.pone.0185378