La icnita de rèptil trobada fortuïtament per membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa, és una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l’icnogènere Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l’aparició dels dinosaures. La icnita d’Olesa de Montserrat correspon al Triàsic mitjà i és la millor preservada de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la Península Ibèrica.
Jusèp Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni ha explicat que el dipòsit definitiu a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) es fa amb l’objectiu de preservar la icnita trobada i contribuir a l’estudi i investigació de les espècies que habitaven la terra fa 230 milions d’anys. Segons Salvador Moyà, director de l’ICP, l’estat de conservació de la petjada fossilitzada és excepcional i conserva impressions del detall de les urpes i de la pell. L’ICP és l’única institució paleontològica del país amb una línia de recerca específica d’aquest període.
Salvador Moyà i Jusèp Boya signen el conveni de dipòsit definitiu de la icnita a l'ICP
El passat mes d’abril l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va fer lliurament oficial al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura d’aquesta troballa fortuïta realitzada per una persona en el decurs d’una excursió als voltants d’Olesa. Ara, el Departament de Cultura procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada.
Precisament, fa pocs anys, a uns 3 km de distància d'on es va trobar el fòssil, van ser trobades altres icnites en el mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n’han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquestes troballes ja han estat publicades a revistes internacionals per investigadors de l’ICP i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la península Ibèrica d’aquesta edat i la icnita d’Olesa és la millor preservada de totes les trobades fins ara.
A partir del seu dipòsit definitiu, la icnita d’Olesa serà estudiada i eventualment publicada a la comunitat científica internacional per investigadors de l’ICP i de la UAB. Aquesta troballa contribuirà al coneixement de les faunes triàsiques, tant a nivell ibèric com a nivell internacional, ja que es troba en un context geològic singular per aquests tipus d’icnites. Per aquest motiu, es preveuen futures campanyes de camp per tal de trobar més restes i realitzar l’estudi geològic.
Bibliografia relacionada:
- Mujal, E., Iglesias, G., Oms, O., Fortuny, J., Bolet, A. & Méndez, J.M. (Accepted). Rhynchosauroides footprint variability in a Muschelkalk detrital interval (late Anisian-middle Ladinian) from the Catalan Basin (NE Iberian Peninsula). Ichnos.
