Joan Cartanyà, conjuntament amb altres Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han publicat un estudi a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Palaontologie - Abhandlungen on descriuen un nou espècimen de fa uns 230 milions d’anys d’un peix actinopterigi (un grup amb gran èxit evolutiu al que pertanyen espècies actuals tan diverses com el salmó, el rap o la tonyina). Les restes pertanyen a un exemplar de la família dels colobodòntids de l’espècie Colobodus giganteus i es van trobar al jaciment d’Odèn, a l'extrem nord-occidental de la comarca del Solsonès. Tot i que el crani està lleugerament desplaçat, l’espècimen està ben conservat i es poden observar les fileres d’escates, així com els radis de les aletes i altres aspectes de l’estructura òssia.

Els colobodòntids són uns família de peixos ossis que van viure durant el Triàsic mitjà i superior (fa entre 247 i 201 milions d’anys). Es caracteritzen per ser força grans (uns 65 centímetres), per presentar una zona supraorbitària amb unes ornamentacions característiques i unes dents força petites en relació a la mida del cos. Malgrat que aquest grup és força freqüent en el registre fòssil de la conca germànica (el que aleshores era la costa occidental del mar de Tetis) i del sud de la Xina (la costa oriental del mateix mar), la seva presència a Iberia és escassa, representada tot just per dos exemplars trobats a Alcover, a l’Alt Camp, que havien estat assignats a l’espècie Perleidus giganteus i dels quals només es conserven unes impressions bastant difuses de l’esquelet en el sediment.

La troballa ha permès atribuir al gènere Colobodus les dues restes que havien estat inicialment atribuïdes al gènere Perleidus, ja que el nou espècimen ha revelat que tenen més semblances amb el primer gènere.

Reconstrucció de Colobodus giganteus (a dalt, esquerra) i del paleoambient d'Odèn durant el Triàsic (Oscar Sanisidro / ICP)

Fa 240 milions d'anys, durant el Triàsic , el mar interior de Tetis cobria tot el territori que actualment ocupa Catalunya, banyat les costes del que llavors constituïa el supercontinent conegut com a Pangea. Aquest mar, d’aigües poc profundes i càlides, era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals com peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs (artròpodes aquàtics), cefalòpodes, braquiòpodes (invertebrats semblants a bivalves), briozous o meduses, alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en jaciments com els d’Alcover (Alt Camp), Pinetell (Conca de Barberà), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilanova de la Sal (La Noguera) o Odèn (Solsonès).

+ info: Cartanyà, J., Fortuny, J., Bolet, A. & Mutter, R. (2015). Colobodus giganteus (Beltan, 1972) comb. nov. from the Upper Muschelkalk Facies of Catalonia (NE Iberian Peninsula). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Abhandlungen 278(3): 323-333. Doi: http://dx.doi.org/10.1127/njgpa/2015/0532