Els óssos panda presenten un “fals polze”, una estructura que funciona com un sisè dit a les mans amb el que agafen les branques de bambú de les que s’alimenten. Aquest polze no és anatòmicament un dit sinó que està constituït per un os anomenat sesamoide radial que, en molts carnívors, és només un petit component del canell. En el panda vermell i sobretot en el panda gegant, en canvi, aquest os és gairebé tan llarg com els ossos metapodials dels veritables dits i poden fer un moviment de pinça gràcies al complex múscul-esquelètic que presenten.

Els investigadors han estudiat l’origen d’aquesta estructura a partir de sesamoides fòssils al Cerro de los Batallones, a la conca de Madrid, de l’espècie Indarctos arctoides, un ós extint del Miocè de fa uns 9 milions d’anys. L’estudi conclou que aquest fals polze ja estava ben desenvolupat en els membres més antics dels ailuropodins, grup al qual pertany el panda gegant actual i I. arctoides. La troballa ha estat publicada a la revista The Science of Nature aquest mes de juny.

Restes fòssils de una pota davantera de la espècie Indarctos arctoides en el jaciment del Cerro de los Batallones 3 (Marta Pina)

Els científics postulen que la funció inicial d’aquest dit podia estar relacionada amb la locomoció. “En el cas de les espècies de menor mida, pensem que aquest dit els servia per subjectar-se i desplaçar-se per les branques dels arbres”, explica Juan Abella, investigador principal de l’estudi. A mesura que les espècies d’ós van anar augmentant de mida i el dit va perdre la seva funció locomotora, el sesamoide es va anar fent petit en les espècies de carnívors de vida terrestre excepte en aquelles que el van començar a utilitzar per alimentar-se de plantes, com és el cas dels avantpassats del panda gegant i, en menor mesura, en l’ós d’antifaç (Tremarctos ornatus).

“En l’ós panda gegant i en el panda vermell, que són dues espècies d'ós que pertanyen a famílies diferents, la hipertròfia del sesamoide és encara més gran que en els seus avantpassats i relacionem aquest fet amb l’especialització alimentaria sobre el bambú”, comenta Abella. “En aquest article ens referim a aquesta coincidència en aquestes dues espècies de pandes com un cas d'exaptació convergent, un fenomen similar a la convergència anatòmica (evolutiva) on una determinada estructura corporal canvia la seva funció original per adquirir-ne una altra que confereix un determinat avantatge”, explica l’investigador.

Vídeo que mostra la capacitat prènsil de la pota davantera dreta, sobre la base de les restes fòssils d'Arctoides indarctos de Batallones 3

En el cas específic del panda gegant i el panda vermell, la exaptació convergent explica que l’anatomia d’aquesta regió sigui similar en les dues espècies, ja que seria un caràcter primitiu que ja era present en l’ancestre comú, i la capacitat de processar el bambú seria la funció nova. L’especialització que suposa menjar fulles de bambú els va evitar la competència pels recursos alimentaris amb altres espècies més generalistes.

En aquesta recerca hi han participat investigadors del l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), el Instituto de Geociencias IGEO (CSIC, UCM), la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Málaga, de la Universidad Estatal Península de Santa Elena (Ecuador), la Universidad de Valencia i el Museo Argentino de Ciencias Naturales.

Gould i els creacionistes

El famós biòleg evolutiu, paleontòleg i divulgador científic Stephen Jay Gould presentava (precisament en una obra del 1980 anomenada “El polze del panda”) aquesta estructura com un exemple en contra dels que defensaven el creacionisme i les teories del disseny intel·ligent sobre l’aparició i evolució de les espècies. Argumentava que si bé l’ull dels mamífers és una estructura tan perfecte que pot fer pensar alguns que hi ha un “dissenyador” darrere, el polze del panda no deixa de ser una mostra d’una “imperfecció”, on una estructura canvia la seva funció per una altra d’una forma més o menys matussera. Segons Gould, el polze del panda era l’evidència que no hi havia un creador.

+ info: Abella, J., Pérez-Ramos, A., Valenciano, A., Alba, D.M., Ercoli, M.D., Hontecillas, D., Montoya, P. & Morales, J. (2015). Tracing the origin of the panda's thumb.The Science of Nature 102: 35. Doi: 10.1007/s00114-015-1286-3