Salvador Moyà, director de l'ICP durant els parlaments inaugurals

L’Ajuntament de Coll de Nargó i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont són els organitzadors de l’exposició inaugurada aquest matí que se centra en la reproducció dels dinosaures. Una de les peces més espectaculars és la reproducció d’un titanosaure a mida real com els que van habitar aquesta zona fa 66 milions d’anys. L’exposició vol contribuir a donar a conèixer l’espectacular registre fòssil dels jaciments de  dinosaures de la zona que l’any 2005 van proporcionar la niada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. Les institucions participants han expressat la voluntat d’estudiar les possibilitats museogràfiques a la zona del Mirador del Cretaci malmesa la setmana passada en un acte vandàlic.

L'exposició inaugurada aquest matí se centra en principal actiu patrimonial d’aquesta zona: els ous i nius de dinosaure. El recorregut mostra els coneixements actuals sobre la reproducció dels dinosaures a partir dels seus fòssils i, especialment, a partir dels fòssils recuperats a Coll de Nargó. Una de les peces més espectaculars de la nova museografia és una reproducció a mida real d'un titanosaure fent el seu niu que combina la màxima fidelitat científica amb una qualitat artística de primer ordre.

Reproduccio del titanosaure

Un audiovisual a l’inici de l’exposició situa el visitant al paisatge del Mesozoic tot explicant la fauna i flora que hi havia en aquesta zona fa més de 66 milions d'anys. Durant el recorregut, el visitant descobreix quins són els jaciments de Coll de Nargó, els seus fòssils i els treballs que s’han realitzat en aquesta zona. “Volem que la gent conegui l’excel·lent recerca científica que s’està fent gràcies a aquest extraordinari patrimoni paleontològic”, explica Àngel Galobart, cap de recerca del grup de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i comissari científic de l’exposició.

La  nova museografia de l'espai Dinosfera s'ha dissenyat com a part d'un projecte global que, des de fa més de 10 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia d'aquest projecte és retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic del patrimoni, és a dir, de l'estudi dels fòssils dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest projecte comença a fer-se realitat amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic, i el Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com a sales de divulgació.

En la inauguració de la nova museografia, l’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, ha incidit en l’aposta decidida que està fent el municipi per convertir el patrimoni paleontològic en un atractiu turístic. “Aquesta exposició és una nova mostra dels esforços que fa Nargó per oferir propostes atractives de caire cultural als visitants”, ha declarat. “Cal, però, seguir ampliant l’oferta posant en valor altres elements d’aquesta zona, com els espais naturals que ofereix”. Benito ha insistit en què, més enllà de la inauguració, cal disposar de recursos per al manteniment d’aquests projectes.

Per una altra banda, Salvador Moyà, Director de l’ICP, ha destacat la importància de recolzar el tàndem format per recerca i patrimoni cultural com a motor econòmic i de la necessitat que es prenguin mesures per protegir el patrimoni paleontològic de forma adequada. La setmana passada un atac vandàlic a la zona musealitzada del Mirador del Cretaci, als afores de Coll de Nargó, va destruir completament el jaciment d’ous de dinosaure que estava exposat al públic. “Això no ha de tornar a passar, cal major protecció i també cal fer més esforços per donar a conèixer el tresor que tenim. Ningú fa malbé allò que estima”, ha afegit. Els pròxims mesos s’estudiaran les possibilitats de recuperar aquesta zona per al públic.

Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic, incia la visita guiada a les autoritats

La inauguració també ha comptat amb la presència de Magda Gassó, Cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Josep R. Ibarz, Vicepresident quart de la Diputació de Lleida i Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat. La nova museografia ha estat finançada mitjançant un fons Leader de la Unió Europea, el departament de Governació i Relacions Institucionals i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Coll de Nargó. El cost total ha estat de 214.000 euros.

Un recorregut per descobrir com es reproduïen els dinosaures

L’exposició compta amb nou àmbits on, a través d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu. En els dos primers àmbits es reconstrueix el paisatge i s’expliquen els principals jaciments de la zona. El tercer àmbit se centra en l’ou amniota (una forma d’ou que va evolucionar per adaptar-se a la reproducció en el medi terrestre) com a forma de transmissió de vida, tot explicant les seves característiques i les diferències amb altres tipus d’ou.

El quart àmbit se centra en els ous de dinosaure, explicant des d’un punt de vista general la varietat i quantitat d’aquestes restes que s’han trobat al món per centrar-se posteriorment en els ous de dinosaure al Pirineu català. Una de les estrelles de l'exposició és el niu de dinosaure més gran d'Europa, trobat a Coll de Nargó. El cinquè àmbit explica la troballa, excavació, restauració i estudi d’aquesta posta. Aquest àmbit dóna a peu a un joc interactiu que permet al visitant reproduir el procés d'excavació i preparació d'aquest fòssil.

Closques d'ou vistes al microscopi amb la niuada al fons

Els àmbits 6 i 7 mostren les propostes d'estudi actuals i de futur que, un cop finalitzades, es podran exposar en el museu, convertint-lo en un museu viu que s'ha d'actualitzar a mesura que els nous descobriments vegin la llum. Finalment, a l'àmbit 8, ens trobem una mostra del que va passar un cop els dinosaures es  varen extingir, fa uns 66 milions d'anys: el domini dels mamífers en el món dels vertebrats. Gràcies al llegat de la família Duró s'exposen algunes de les restes dels mamífers que varen viure al Miocè (fa uns 15 milions d'anys) i que varen ser recuperades pel Dr. Duro en els jaciments propers a la Seu d'Urgell.