Bé, la veritat és que les tècniques d’estudis estratigràfics han millorat, i molt, recentment. Nosaltres ara estem treballant sobre els sediments del Vallesià, molt complets en aquesta part de la conca, i que es daten gràcies a la descripció estratigràfica de la Conca del Vallès-Penedès feta per en Miquel Crusafont i els seus col·laboradors en els anys 50 i 60 del segle passat. Parlem d’edats de fa entre 11,1 i 8,7 milions d’anys.
Sabem, pel registre fòssil, que moltes espècies de mamífers, inclosos primats, van extingir-se en aquesta època. La hipòtesi principal és que aquesta extinció va ser deguda a un important canvi climàtic –amb més fred i menys precipitacions. I això és el que estem intentant d’entendre millor: veure si una nova aproximació estratigràfica ens permet fer correlacions més estretes entre el moments en què es produeixen les extincions i en què es produeix el canvi climàtic.
I us preguntareu com ho fem. Doncs fent servir una nova metodologia desenvolupada per col·legues de la Universitat d’Utrech (Països Baixos), que han demostrat que podem datar millor els llits estratigràfics tot coneixent bé els cicles astronòmics, determinats per intervals de temps ben definits en l’angle i direcció (obliqüitat i precessió) de l’eix de la terra, així com de la forma de l’òrbita al voltant del Sol (excentricitat). Comparant el nombre d’aquests cicles que observem en el camp amb les durades dels intervals calculats amb tècniques paleomagnètiques, que fan servir com a mesura de temps els canvis en el camp magnètic terrestre, podem arribar a datar els sediments amb una precisió d’uns 10.000 anys! Pot semblar molt, però imagineu-vos què vol dir datar amb intervals de 10.000 anys coses que van passar fa uns 10.000.000 anys. Estem parlant d’un factor 1.000!
El nostre objectiu és poder datar els registres fòssils d’aquesta conca amb més precisió, per poder-los comparar amb les datacions sobre el canvi climàtic produït també en aquesta època, i que coneixem bé gràcies a estudis fets en perforacions marines. Tot plegat ens ha d’ajudar a veure si realment l’extinció del Vallesià passa paral·lelament als canvis climàtics que la podrien haver causat.
