Fabio Marco Dalla Vecchia va arribar a l’ICP fa més d'un any. Aquest investigador italià, amb una llarga i consolidada carrera, aportava un munt de coneixements del Mesozoic al nord d'Itàlia, especialment de la regió de Friuli. Gràcies a la seva incorporació al Departament del Mesozoic de l’ICP, l'equip desenvolupa una visió ampliada de l'evolució de la vida al sud d'Europa en aquesta època. Fabio contesta a les nostres preguntes, i ens ajuda a entendre quines coses tenien en comú Friuli i Catalunya, però també el que ens aporten les seves últimes investigacions.

Fabio, en primer lloc, explica’ns on és Friuli, i quina és la teva relació personal i científica amb aquesta regió

Friuli és una part del nord-est d'Itàlia, que forma gran part de la regió autònoma de Friuli Venezia Giulia, i es distingeix lingüísticament de regions adjacents (el seu nom en friülès és Friül), com el cas de Catalunya. El seu límit occidental és la regió del Vèneto, al nord amb Àustria, a l'est amb Eslovènia i amb la Venezia Giulia. Al sud, arriba a la punta nord del Mar Adriàtic. Els Alps i Prealps Càrnics sorgeixen en la part septentrional de Friuli i els Alps i Prealps Julians es troben en la part nord-oriental i oriental, respectivament.
Friuli és el lloc on vaig créixer. Vaig començar a interessar-me pels fòssils quan tenia 7 anys. Un terratrèmol catastròfic va destruir una part de Friuli quan tenia 12 anys i va estimular el meu interès cap a la geologia. La meva tesina en la Universitat de Bolonya tracta sobre la sedimentologia i la paleontologia d'una formació en el Triàsic dels Prealps Càrnics. La meva tesis va ser sobre els pterosaures triàsics, en especial els que es troben en els Prealps Càrnics. He publicat diversos treballs sobre la paleontologia i la geologia de Friuli. No obstant, la meva feina també s’engloba en una àrea més àmplia, incloent la Venezia Giulia (províncies de Gorizia i Trieste) i la propera Ístria, que es troba a Croàcia. Els dinosaures i altres tetràpodes no es preocupen de les fronteres polítiques i ètniques. La meva recerca post doctoral a la Universitat de Pàdua tractava sobre els vertebrats terrestres del Mesozoic de la zona sud dels Alps-Adriàtic, incloent-hi els dinosaures del Cretaci. El coneixement dels vertebrats del Mesozoic d’aquesta regió ha augmentat dramàticament en els últims 25 anys i encara hi ha molta feina a fer.

Essent un expert en la paleontologia de Friuli, per què vas decidir unir-te a l’ICP? Hi va haver alguna cosa de la investigació realitzada per aquest institut de Catalunya que va ser especialment interessant pel teu treball?

Durant els anys 90, vaig treballar en l'evidència de dinosaures del Cretaci (ossos i petjades) d'Ístria. Després, vaig ser el director del treball de camp en un important jaciment de dinosaures de l'última edat del Cretaci en la província de Trieste durant 1998-1999. En els darrers anys, he estudiat els dinosaures hadrosaures d'aquest jaciment, que descriuen la nova espècie Tethyshadros insularis. L’ICP treballa en llocs rics en fòssils d’hadrosaures d'edat geològica similar en els Pirineus i em van oferir treballar en aquest camp. M'agradaria aprofundir en el coneixement dels dinosaures que visqueren en l'anomenat "Arxipèlag Europeu" de fa 70 milions d'anys, inclosos els de l’arc Ibero-Armoricà (a Catalunya) i els de les illes de l'Adriàtic (amb Friuli Venezia Giulia i Istria). La hipòtesi dels dinosaures nans i aberrants insulars que viuen en aquest arxipèlag està a debat i és intrigant.
A més, no hi ha oportunitat de treballar professionalment com paleontòleg avui en dia a Friuli. Pel que jo sé , no hi ha paleontòlegs professionals fent recerca científica a Friuli i hi ha molt pocs fons de recerca paleontològica.

Imaginem un paisatge de Friuli i un català durant el Mesozoic ... tenen el mateix aspecte? Els animals que corrien per allà, eren els mateixos? I avui dia, Friuli i Catalunya s'assemblen?

Bé, el Mesozoic va durar més de 180 milions d'anys i el panorama va canviar moltes vegades durant aquest període de temps tant llarg, tant a Friuli com a Catalunya. En general, el paisatge era molt diferent a Friuli (en un sentit ampli) i a Catalunya durant el Mesozoic, i això els fa una mica complementaris. Amb una gran simplificació, Friuli (i la regió del conjunt del Periadriàtic) s'assemblava més a les Bahames d’avui en dia, mentre que Catalunya (i la resta de la península Ibèrica i el sud de França) van ser més com les planes d'Àfrica o la selva amazònica. Els animals que corrien, volaven i nedaven no eren exactament els mateixos, perquè no hi havia cap connexió terrestre entre les dues regions, com a mínim durant gran part del Mesozoic. No obstant això, les faunes de vertebrats que van poblar Friuli en diferents moments del Mesozoic eren de vegades similars als que vivien al mateix temps a Catalunya. Per exemple, els vertebrats que vivien al mar poc profund que cobria, almenys parcialment, les dues regions durant el Triàsic Mitja i començaments del Tardà són similars en les dues regions, i també ho eren els dinosaures hadrosaures de fa entre 65-70 milions d'anys.
Avui el paisatge de Friuli i Catalunya no és radicalment diferent a les ultimes dates del Cretaci, però no és exactament el mateix. Tots dos tenen les muntanyes, però el Prealps són molt diferents als Prepirineus (en el cas dels Prealps no ens trobem amb conques àmplies). La vall de Friuli és plana i els Prealps sorgeixen bruscament en el seu extrem nord, mentre que la vall es perd al mar cap al sud a través d'una zona de llacuna. El clima a Friuli és molt més humit que a Catalunya i hi ha una gran quantitat de rius i torrents. Si algú ho desitja pot tenir una idea del paisatge friülès visitant el meu perfil de Facebook i mirant l'àlbum "Friuli".

Ens podries explicar alguna cosa més sobre el teu darrer treball a Friuli... què has descobert o has après en aquests dies?

Estic treballant en els pterosaures triàsics. Els pterosaures del nord de Friuli (Carnia) es troben entre els més antics del món, per tant són fonamentals per comprendre l'evolució primerenca d’aquests vertebrats extints, que van ser els primers en tenir la capacitat de vol actiu, l’especialització més alta. Estic escrivint un llibre sobre el tema i vaig assistir a un simposi internacional a la Xina el passat mes d'agost on vaig fer una presentació oral sobre un nou pterosaure triàsic.
D'altra banda, desenes d’espècimens rèptils del Triàsic Mitjà i Superior estant a l'espera de preparació i estudi, i estic pensant com planificar el treball. S'inclouen restes d'animals molt estranys, com, per exemple, el Tanystropheus de coll llarg. Tot just acabo de fer una ullada, també, a la col·lecció de peixos i plantes del Cretaci dels Prealps Julians, on hi ha centenars d'exemplars. Jo no sóc un especialista en peixos i plantes, però aquest registre fòssil és molt emocionant perquè la seva riquesa paleontològica era insospitada fins fa alguns anys. He de seguir amb l'estudi dels hadrosaures Trieste, però la majoria del meu temps està dedicat ara als de la Conca de Tremp de Catalunya.
Sobre les publicacions, s’acaba de publicar un treball sobre unes restes d’ichthyosauria del Triàsic del nord de Friuli. I estic enllestint també un article amb Andrea Cau d'una dent serrada d'un "cocodril" del Cretaci al Karst. A més, he enviat per a publicació un estudi amb Giorgio Carnevale sobre alguns ossos del crani d'un dipnoan del Triàsic superior del jaciment de Fusea (Carnia), i que suposa la primera troballa d'aquest tipus de peixos a Itàlia.

I com ens ajuda això a aprendre més sobre Catalunya?

Com he comentat anteriorment, Catalunya i Friuli (en un sentit ampli) es trobaven al final del Mesozoic en illes del mateix arxipèlag. Són part del mateix escenari. L'estudi dels vertebrats del Triàsic està només a les beceroles a Catalunya. Els exemplars que trobarem s’han de comparar amb les restes que es trobin a Friuli, així com els procedents d'altres llocs fossilífers a les regions europees de Llombardia o Baden-Wurtemberg. Estem intentant entendre l'evolució, que és un procés que ha de ser reconstruït peça a peça. Això no es pot fer només amb el mostreig  d’una petita part del món.
Ara hi ha un conveni de col·laboració entre l’ICP i el Museu d’Història Natural Friülès per tal de desenvolupar projectes conjunts.

Si entre Friuli i Catalunya hi havia coses en comú, aleshores probablement el que estem aprenent és també vàlid per a altres llocs d'Europa. És això correcte? Estàs en contacte amb d’altres investigadors o centres a Europa que poden aportar més idees a aquest ampli panorama de l'Era Mesozoica a Europa?

Com deia abans, estem tractant de reconstruir un escenari i tota la informació és important en aquest sentit. Les coses en comú són tan importants com les complementàries. El camí de la investigació científica tal com s’estructura ara no és la millor opció per arribar a tenir un coneixement general, vull dir del tipus de coneixement produït per Charles Darwin "L'origen de les espècies" fa 150 anys. Avui en dia domina la competència en comptes de la col·laboració i la superespecialització en lloc de la visió global. De tota manera, sí, estic col·laborant amb diversos investigadors a Catalunya, Itàlia i Brasil i, per descomptat, estic en contacte amb molts companys de tot el món, sobretot especialistes en pterosaures i dinosaures.

 I per acabar aquesta conversa, et demanarem una mica sobre tu i l’ICP. Com un joc, una paraula que descriu el que penses sobre:
• ICP: Professional
• L'equip del Mesozoic al ICP: Jove
• La recerca a l'ICP:  Fàcil*
• El futur d'aquest institut de recerca: Brillant
• La teva vida a Catalunya: Futur

*Malgrat que he de respondre amb una paraula, deixeu-me que expliqui aquesta per a què no porti a malentesos. Dic fàcil en el sentit que resulta fàcil fer recerca a l’ICP perquè l’investigador té el suport d’altres investigadors i tècnics, així com disponibilitat de recursos econòmics, instruments i tecnologia. A Itàlia sovint tot això –de manera total o parcial- manca.

Recomanaries a altres col·legues venir a l’ICP per desenvolupar la seva recerca?

Ja ho he fet.

Gràcies! I de ben segur que seguirem i parlarem del teu treball a www.icp.cat.