El treball se centra sobre el grup més nombrós del primers tetràpodes, els anomenats temnospòndils, del que se n’analitzen fòssils trobats arreu del món. Aquest grup, ja extint i que podem considerar com l’avi dels actuals amfibis, agrupa formes molt diverses, amb mides que van entre els pocs centímetres i els 6 metres. Ara, gràcies a l’ús de tècniques computacionals -tradicionalment usades en enginyeria- i de morfometria geomètrica, s’ha comprovat que la seva alimentació era molt diferent entre les diverses espècies d’aquest grup.
Alguns Temnospòndils, per exemple, s’alimentaven de manera similar als actuals cocodrils, en tant que caçaven a la seva presa i la mossegaven de manera directa; alguns ho feien de manera més similar als actuals gavials –cocodrils amb un musell molt prim i allargat -, depredant sobre peixos i petites formes aquàtiques.
De fet, el que revela l’estudi de la morfologia del crani d’aquests tetràpodes és que la diversitat en l’alimentació d’aquest grup era molt gran: des d’espècies que només s’alimentaven de formes aquàtiques, a d’altres amb una alimentació amfíbia i, fins i tot, algunes amb cranis adaptats a l’alimentació terrestre.
La transició entre l’aigua i la terra
La transició entre el medi aquàtic i el terrestre per part dels vertebrats va ser un moment clau en l’evolució de la vida a la Terra. Gràcies al registre fòssil, que ens permet estudiar els vertebrats que progressivament van adquirir membres i dits, podem anar coneixent com es va produir aquesta transició.
Les darreres troballes mostren que existia una important diversitat de tetràpodes basals, que es varen diversificar enormement ocupant nínxols en el medis aquàtic i terrestre. Això els va permetre aprofitar el medi terrestre, un espai lliure de depredadors i amb una multitud de nínxols ecològics per explotar.
Malgrat que se’n coneixen una gran diversitat de formes des del Devonià (fa 400 milions d’anys), les relacions de parentesc estan en constant discussió. La cerca de noves restes que puguin aportar llum sobre l’origen i evolució del grup dels tetràpodes és important, però també buscar noves tècniques i tecnologies que ens permetin estudiar millor els fòssils ja recuperats.
Noves tècniques
La col·laboració de l’ICP amb el LITEM ha permès utilitzar tècniques de la mecànica computacional per conèixer la capacitat mecànica de l’estructura d’aquests animals. És el primer cop que aquesta metodologia s’usa en l’estudi dels primers tetràpodes basals.
L'ús de la morfometria geomètrica, que s'aplica en aquest treball a diferents amfibis des del Devonià superior fins al Triàsic mitjà, entre fa 400 i 230 milions d'anys, ha permès quantificar les diferències en la forma dels diferents cranis fòssils. En comparar aquestes dades amb les dades biomecàniques, s'ha trobat una clara correlació entre la forma i les capacitats mecàniques dels cranis en el cas de les espècies aquàtiques i amfíbies. En canvi, entre les espècies terrestres aquesta correlació no és gens clara, i caldrà estudiar el perquè. Haurem d’esperar a treballs posteriors per entendre en profunditat l'evolució del grup dels tetràpodes en la seva conquesta del món terrestre.
