En l’article “Ceratodontoid (Dipnoi) calvarial bones from the Triassic of Fusea, Carnic Alps: The first Italian lungfish”, Fabio juntament amb l’investigador Giorgio Carnevale de la Università degli Studi di Torino, detallen la troballa d’aquests quatre ossos, tots de la part superior del crani, i que suposen les primeres restes fòssils de dipnou recuperades a Itàlia. Malauradament el seu estat de conservació no permet saber si pertanyen a alguna família de dipnous ja coneguda o si es tracta d’una nova espècie.
Els dipnous, com també es coneixen els peixos pulmonats, són un grup clau en l’estudi de l’evolució de la vida, concretament de la conquesta dels ecosistemes terrestres. Els nostres pulmons, com els de la resta dels tetràpodes que poden desplaçar-se a peu – com rèptils o mamífers-, tenen el seu origen en aquests primers pulmons dels dipnous i altres peixos d’aletes lobulades o sarcopterigis.
De fet, l’edat d’or dels dipnous coincideix amb el que es coneix com l’Edat dels Peixos, el Devonià, fa entre 416 i 359 milions d’anys, quan la vida animal a la Terra era majoritàriament aquàtica. Els peixos pulmonats es trobaven primer només en aigües marines poc profundes. Ben aviat, però, les formes d’aquest grup es van diversificar i estendre conquerint tot tipus d’ecosistemes aquàtics, marins i lacustres. N’existiren dotzenes de gèneres d’aquest grup. Actualment però només se’n coneixen tres gèneres existents, un a Amèrica del Sud, un altre a Austràlia i un tercer a l’Àfrica. Des del Mesozoic, fa 250 milions d'anys, els dipnous han poblat essencialment llacunes d’aigua fresca i rius lents de les planes.
La importància de la troballa
Les restes trobades a Itàlia són del Triàsic, concretament de fa uns 230 milions d’anys. Però, com ens explica en Fabio, “més enllà de ser les primeres del país, aquesta troballa ens permet fer algunes consideracions paleoambientals. El jaciment de Fusea es conegut principalment pels seus característics ‘rèptils’ marins del Triàsic: notosaures, placodontes i l’estrany i de coll llarg Tanystropheus. Quan es va formar aquesta zona –com la majoria de la regió alpina- es creu que estava coberta per un mar poc profund i tropical, amb un paisatge similar a les actuals Bahames. Tanmateix, els dipnous del Mesozoic eren bàsicament habitants d’aigua fresca. La seva presència en aquest jaciment, doncs, dóna suport a la hipòtesi de la existència de formes d’aigua fresca molt properes i, per tant, de terra emergent.“
Aquesta descoberta augmenta la biodiversitat que es coneix d’aquest jaciment, on també s’hi han trobat restes de ‘rèptils’ arcosaures , peixos ossis actinopterigis, taurons primitius i mol·luscs. Quan van dipositar-se els sediments que van originar les roques que contenen aquestos fòssils, els dinosaures (i ocells), els mamífers, les tortugues i els cocodrils no havien aparegut encara.
