La massa corporal dels vertebrats es relaciona amb diverses característiques ecològiques i fisiològiques dels animals. Així doncs, a través de la massa d'espècies extintes podem recuperar informació sobre la seva paleobiologia, com la distribució espacial de les espècies i les relacions evolutives i genètiques.

Però la massa corporal no és només important en fòssils. En espècies salvatges actuals ajuda, entre altres coses, a conèixer les necessitats d'una població i les seves fluctuacions a curt termini. A partir d'aquesta informació podem, per exemple, deduir l'àrea necessària per mantenir viable la població d'una espècie en extinció. La investigació que acaba de publicar-se proposa una nova forma d'estimar aquest paràmetre en bòvids, sortejant algunes dificultats i inexactituds de mètodes anteriors. Per a això, les investigadores de l’ICP han desenvolupat una nova fórmula per al càlcul de la massa corporal de bòvids a partir de dos paràmetres: el perímetre toràcic i la longitud del cap i el cos.

Com es calcula la massa corporal en animals vius?

Encara que la massa corporal d'un animal pot semblar una dada comuna i fàcil d'obtenir, de vegades no ho és tant. En espècies salvatges de gran grandària, com són la majoria dels bòvids, és difícil pesar als individus en el seu hàbitat, i la informació sobre la seva massa se sol deduir de dades obtingudes dècades enrere per caçadors. Però les peces caçades, per exemple de nyus o bisons, solen ser les de major grandària, amb la qual cosa aquesta mesura no és representativa de la grandària actual dels individus d'una població.
Existeixen també treballs que obtenen dades de la grandària i el pes a partir d'animals morts recentment, però per obtenir-los és necessari “sortir de caça”.

Com es calcula en animals extints?

Però si obtenir el valor de la massa corporal en animals actuals és complicat, molt més ho és en espècies extintes. En aquest cas, els fòssils són la nostra font primària d'informació, però sovint són només restes fragmentàries.
El mètode més habitual per obtenir la massa corporal en aquests casos és relacionar aquest paràmetre amb una altra variable, com pot ser la mateixa mesura en l'esquelet d'alguna espècie similar existent. Però no sempre l'animal extint s'assembla a una espècie actual, per la qual cosa aquesta tècnica no pot aplicar-se a tots els casos.

Una nova fórmula per al càlcul de la massa corporal en bòvids

L'objectiu de la investigació realitzada per les expertes Soledad De Esteban y Meike Köhler va ser desenvolupar una fórmula matemàtica que permetés sortejar les complicacions i inexactituds que comporta l'obtenció de la massa corporal per a grans mamífers com els bòvids. Les equacions obtingudes permeten obtenir la massa corporal a partir d'una o dues mesures corporals externes, per les quals s'ha establert una bona correlació amb la massa corporal. A més, una de les equacions es demostra com la més precisa.

Les variables que s'han estudiat per a la parametrització de la massa corporal són el perímetre toràcic, la longitud del cap i el cos i l'altura a la creu (TC, HBL i SH, per les seves sigles en anglès). Aquestes mesures són fàcils de mesurar en animals vius, poden obtenir-se en fòssils bastant complets i són molt comuns en les col·leccions de bòvids moderns.
No obstant això, l'altura a la creu va haver de ser descartat atès que els valors residuals no eren homogenis per a espècies de grandàries diferents –és a dir, la diferència entre la massa corporal real i la massa estimada no segueix el patró esperat per a individus de grandària diferent.

Una de les assumpcions més importants en realitzar anàlisis estadístiques és que les dades són independents entre si. Com que les espècies es relacionen filogenèticament entre si (com una família amb diferents graus de parentiu) quan s'estudien relacions a un nivell que implica diverses espècies aquesta assumpció no es compleix. En aquest treball s’ha demostrat que, encara que en corregir filogenéticamente les dades la correlació entre la massa i les variables és més baixa, l'error de predicció  és estadísticament el mateix.

Equacions calculades en l'estudi, com a funció lineal del perímetre toràcic (TC), la longitud del cap i el cos (HBL), i tots dos paràmetres alhora (HBL, TC)

Atès que l'equació que parametritza la massa corporal com a funció alhora del perímetre toràcic i la longitud del cap i el cos té un error percentual mitjà més petit, l'estudi conclou que aquesta és l'equació que hauria d'usar-se per a l'estimació de la massa sempre que les dades ho permetin.

+ Info: De Esteban-Trivigno & Meike Köhler. (In press).  New equations for body mass estimation in bovids: testing some procedures when constructing regression functions. Mammalian Biology.

Aquest article ha estat redactat per Carolina D'Amico Ongaro, alumna del Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental de la UPF.