Un dels punts clau a l’hora d’estudiar els fòssils és la seva datació, un procés que tradicionalment es realitza a partir de la detecció i l’estudi de petites restes esquelètiques de rosegadors o altres grups d’animals que forment part del sediment excavat. Aquesta tasca requereix processar grans volums de sediment que s’analitzen de forma manual sota una lupa binocular, un procés lent que requereix una elevada inversió de temps amb el conseqüent impacte econòmic pels projectes de recerca en paleontologia.

L’Ajuntament de Terrassa va concedir a principis de novembre una de les dues Beques de Recerca que convoca anualment a Xana Delpueyo, estudiant del Programa de Doctorat en Enginyeria Òptica de la Universitat Politècnica de Catalunya, perquè desenvolupi el projecte “Noves aplicacions d’imatges espectrals en paleontologia”, dirigit per la professora del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) Meritxell Vilaseca i en el que hi participa l’investigador Marc Furió com a responsable del projecte per part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfafont.

L’objectiu del projecte és desenvolupar noves eines que permetin automatitzar la identificació i localització d’ossos i dents de rosegadors i altres animals de mida petita. Les propietats espectrals d’aquestes restes són diferents de les que presenten les restes de terra i de roques contingudes també en els estrats estudiats, i el disseny d’un sistema automatitzat que permetés detectar aquestes diferències suposaria un avenç espectacular pels paleontòlegs.

Els sistemes espectrals es basen en la captura d’imatges fotogràfiques que recullen una gran quantitat de bandes diferents de l’espectre. Mentre que en una càmera convencional de color existeixen només tres bandes RGB (corresponents al vermell, verd i blau que per combinació generen la resta de colors d’una imatge), una càmera espectral incorpora desenes o centenars de bandes des de la llum ultraviolada, passant pel visible fins a l’infraroig proper, que s’aconsegueixen mitjançant la incorporació de filtres davant del sensor d’imatge.

Gràcies a la capacitat d’obtenir informació ràpida i de manera no destructiva, aquests sistemes s’usen actualment en el camp de l’astrofísica i la teledetecció, en la monitorització dels controls de qualitat en la indústria alimentària, en biomedicina i en l’estudi d’obres d’art, entre d’altres.