FONT: AGENCIA SINC
Fa milions d'anys a Europa van habitar diverses espècies de cocodril de diferents gèneres i característiques que, en alguns casos, van arribar a coexistir. Però entre totes aquestes espècies, es creia improbable que els cocodrils del gènere Crocodylus, d'origen africà, haguessin viscut en algun moment a la conca mediterrània. Les restes trobades a les regions italianes de Gargano, Toscana i Scontrone durant les últimes dècades confirmen que sí que ho van fer.
Ara, un estudi publicat al Journal of Paleontology ho corrobora amb els fòssils de dos cocodrils d'uns tres metres de longitud descoberts en el jaciment valencià de Venta del Moro -excavat per investigadors de la Universitat de València entre 1995 i 2006-, i que es van assignar en el seu moment a l'espècie Crocodylus checchiai. Més de 14 anys després de ser trobades, aquesta recerca descriu per primer cop les restes.
"Les nostres comparacions indiquen que aquest material clarament no pertany als gèneres Diplocynodon -un gènere extint d'aligatoroïdeu, semblant als caimans actuals- o Tomistoma -similar als gavials-, els únics altres dos crocodilians descrits fins ara al Miocè superior europeu", explica a SINC Ángel Hernández Luján, paleontòleg a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i coautor de l'article.
No obstant això, en tractar-se de restes molt fragmentades, l'anàlisi dels ossos cranials, dents aïllades i osteoderms (placa òssia de la pell) suggereix que podrien pertànyer a l'espècie C. checchiai,tal i com va ser assignada en el moment de la seva troballa, però encara segueix sense estar del tot clara la seva taxonomia i impedeix una identificació específica més precisa. En qualsevol cas, "la morfologia de les restes de cocodril de Venda del Moro sí que és congruent amb el gènere Crocodylus ", assegura l'investigador.
Nedant d'Àfrica a Europa
Les restes fòssils d'aquest jaciment valencià, que representen els primers de Crocodylus de la península ibèrica, donen suport "inequívocament" a la dispersió no ocasional d'aquest gènere des d'Àfrica fins a Europa durant el Miocè superior, segons els paleontòlegs. La troballa de dos individus parcials, en lloc d'un de sol, podria indicar que tota una població va estar present en aquesta zona.
En la seva "colonització", aquests rèptils es van estendre més especialment per les zones de sud de l'Europa mediterrània, tal com suggereixen les àrees italianes i espanyoles on s'han trobat els fòssils. "Totes les localitats europees amb crocodilians de el Miocè superior, inclòs Vendt de l'Moro, es trobaven en aquell moment a prop de la costa nord de la Mediterrània i, per tant, fàcilment accessibles per exemplars que es dispersaven pel mar", destaquen els autors en l'estudi.
"El més segur és que hauria habitat també les costes de Múrcia i Andalusia, i tampoc no podem descartar que també s'hagués dispersat pel litoral de Catalunya i les illes balears", apunta a SINC Hernández Luján. Però com van poder arribar-hi des de les costes africanes?
La hipòtesi dels investigadors és que aquests cocodrils van nedar pel mar d'un continent a l'altre abans que s'establís una connexió terrestre entre Àfrica i Europa. Aquesta idea estaria recolzada pel comportament dels cocodrils moderns, que són bons nedadors i que poden fins i tot arribar als 32 km/h dins l'aigua. Un bon exemple d'això és l'actual cocodril d'aigua salada (Crocodylus porosus), que pot fer grans incursions per mar obert per colonitzar altres illes o altres continents entre Oceania i el sud-est asiàtic. "Només cal veure amb quina facilitat es mou a mar obert. S'ha arribat a veure en aigües de les Illes Salomó o fins i tot a la Polinèsia Francesa", afirma el paleontòleg.
Però hi ha més exemples que reforcen aquesta hipòtesi. Per la similitud anatòmica amb els cocodrils americans, l'espècie extinta Crocodylus checchiai, procedent de Líbia i Kenya, podria ser el seu avantpassat. Això suggereix que els cocodrils van poder creuar l'oceà Atlàntic durant el Miocè, el que explicaria l'aparició del gènere a Amèrica. Per tant, en el cas dels exemplars trobats en Veta del Moro, nedar entre els continents africà i europeu "no els devia suposar un gran esforç arribar a la Península", conclou l'investigador.
IMATGE PRINCIPAL: Un cocodril al costat d'un mastodont del gènere Anancus i cavalls primitius del gènere Hipparion en un ambient similar al que va poder ser València fa sis milions d'anys. / José Antonio Peñas (SINC)
Article original: Delfino, M., Luján, À. H., Abella, J., Alba, D. M., Böhme, M., Pérez-Ramos, A., Tschopp, E., Morales, J., & Montoya, P. (2020, published online). Late Miocene crocodylian remains from Venta del Moro (Iberian Peninsula) provide further insights on the dispersal of crocodiles across the late Miocene Tethys. Journal of Paleontology. DOI: 10.1017/jpa.2020.62
