El tribunal ha concedit al treball "Early Miocene cricetids from the Vallès-Penedès Basin (Catalonia): taxonomy, biostratigraphy and paleoecological implications” la màxima qualificació i ha concedit el títol de doctora en biodiversitat a Jovells-Vaqué. A causa de les circumstàncies actuals de pandèmia, la defensa s’ha fet de forma semipresencial a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Resum

El registre de rosegadors del Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (des de finals del Ramblià fins a l’Aragonià mitjà; ca. 19-15 Ma) del Vallès-Penedès és molt més ric i continu del que es pensava. Aquesta tesi està centrada en la descripció de la fauna de cricètids durant aquesta època i en les seves implicacions biostra­tigràfiques, paleobiogeografiques i paleoambientals.

El cos principal de la tesi se centra en l’estudi sistemàtic dels cricètids de totes les localitats de la conca del Vallès-Penedès durant el Miocè inferior i principis del Miocè mitjà. El material estudiat consta de prop d’unes 1000 dents aïllades, així com fragments de mandíbules i maxil·les i també un crani parcial.

Al registre de rosegadors de la conca del Vallès-Penedès hi trobem quatre gèneres diferents durant el Miocè inferior i principis del Miocè mitjà. El cricètid arcaic Melissiodon dominans és comú durant la zona A del Ramblià (ca. 19.3-17.2 Ma), abans de la dispersió dels anomenats “cricètids moderns” dels gèneres Democricetodon i Megacricetodon. Aquests darrers varen ser els predominants de l’Aragonià (ca. 16,5-15 Ma) i inclouen quatre espècies del gènere Democricetodon i un del gènere Megacricetodon (M. primitivus). El paracricetodontí Eumyarion weinfurteri i els últims Melissiodon dominans completen l’associació de cricètids, però ambdues espècies són generalment rares.

En general, la successió de cricètids del Miocè inferior mostra di­verses afinitats amb la de la zona de tipus de l’Aragonià, la conca de Calatayud-Montalbán (Aragó, centre-est d’Espanya), permetent l’ús de la mateixa bioestratigrafia local d’alta reso­lució, amb només petites diferències. A més, les faunes del Vallès-Penedès també presen­ten algunes semblances amb les d’Europa central. Els resultats bioestratigràfics s’han combinat amb noves dades magnetoestratigràfiques que permeten precisar l’edat de alguns esdeve­niments biòtics importants que caracteritzen el Miocè inferior, incloent esdeveniments de dispersió d’altres continents vers a Europa occidental.

Finalment, es reconstrueixen les condicions paleoclimàtiques regionals entre ca. 19 i 15 Ma en base a la fauna de petits mamífers i es comparen amb altres registres d’Europa occidental. Els patrons de paleoprecipitació inferits a partir de l’estructura de la comunitat de petits mamífers indiquen una aridificació regional coincidint amb l’Òptim Climàtic del Miocè mitjà entre fa 16,5 i 15 Ma. A més, el Vallès-Penedès és reconegut com a una àrea de transició entre la bioprovincia de centreeuropa més boscosa i humida, i la bioprovincia centreibèrica més àrida i amb estacionalitat en el règim de precipitacions. Aquesta situació, que ja havia estat reconeguda anteriorment per al Miocè mitjà i inicis del Miocè tardà, ja existia al començament d’aquesta època.