Les restes fòssils de Hispanomeryx trobades a la conca catalana són, d'una banda, una forma derivada del ja conegut H. aragonensis i, per una altra, una nova espècie que s'ha batejat com H. lacetanus, recordant el nom que els romans van donar als habitants de la zona de l'Anoia, els Lacetani o lacetans. Aquesta nova espècie proporciona noves dades filogenètiques per establir les relacions de parentiu d’Hispanomeryx, i, a més demostra que l'origen i distribució filogenètica de certes estructures dentàries, com és el cas del plec paleomerícid, eren molt més complexos que el que es creia prèviament.
La diversitat i distribució de cérvols mesquers o mòsquids en el passat era molt més gran que en l'actualitat. Van ser especialment abundants a la Península Ibèrica durant el Miocè (fa entre 23 i 5 milions d'anys). Entre les formes identificades en el registre fòssil espanyol destaca el gènere Hispanomeryx, amb abundants i ben conservades restes ibèriques. No obstant això, aquest gènere no s’havia identificat fins ara en jaciments del Vallès-Penedès, que són rics en fòssils de Micromeryx, una altra espècie de mòsquid més emparentada amb l'actual Moschus que amb Hispanomeryx.
La investigació, publicada al Journal of Vertebrate Paleontology per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), revela ara la presència per primera cop del gènere Hispanomeryx en els jaciments miocens catalans de Castell de Barberà i Ecoparc de Can Mata. "Probablement l'abundància a la conca catalana d'Hispanomeryx era inferior a la de Micromeryx que a la resta de la Península i per això la seva presència ens ha passat desapercebuda fins ara", explica Israel M. Sánchez, investigador associat a l'ICP que ha encapçalat la investigació. "També és possible que algunes restes fòssils guardades en les col·leccions es classifiquessin erròniament en el seu moment", comenta el paleontòleg.
Durant molt temps es va creure que l'absència de Hispanomeryx en jaciments catalans era deguda a la seva preferència per ambients oberts, molt diferents als dels boscos tropicals que creixien durant el Miocè en el que avui és la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa rebat la hipòtesi inicial.
Arbre filogenètic del gènere Hispanomeryx a la llum de les noves troballes.
Els cérvols mesquers (o mòsquids) són un grup de mamífers cetartiodáctils emparentats - malgrat el seu nom vernacle de 'cérvols'- amb els bòvids (antílops, cabres, vaques, etc.). Es caracteritzen per l'absència d'apèndixs cranials; els mascles presenten uns grans ullals i una glàndula situada davant dels genitals que produeix mesc, d'aquí el seu nom. En l'actualitat estan representats per un únic gènere (Moschus) amb diferents espècies que habiten en zones muntanyoses d'Àsia, des de Sibèria fins a l'Afganistan i Vietnam.
Figura principal: Fragments mandibulars provinents de l'Ecoparc de Can Mata que ha servit per descriure la nova espècie Hispanomeryx lacetanus
Article original: Sánchez IM, Demiguel D, Almécija S, Moyà-Solà S, Morales J, Alba DM. 2019. New Hispanomeryx (Mammalia, Ruminantia, Moschidae) from Spain and a reassessment of the systematics and paleobiology of the genus Hispanomeryx Morales, Moyà-Solà, and Soria, 1981. Journal of Vertebrate Paleontology, DOI: 10.1080/02724634.2019.1602536
