“En busca del origen perdido” és una obra adreçada a un públic interessat en la ciència que descriu, a partir del coneixement que aporta la paleontologia, com han evolucionat les formes de vida sobre el planeta. L’obra descobreix que aquesta disciplina científica va més enllà del mediàtic univers dels dinosaures, donant una perspectiva àmplia de diversos successos que s’han produït en els darrers 4.000 milions d’anys i que expliquen perquè els humans som aquí i perquè altres formes que van “triomfar” evolutivament en el passat ja no hi són.
“L’objectiu del llibre és donar a conèixer la fascinant història de l’evolució de la vida a la Terra”, explica el paleontòleg Àngel H. Luján (ICP). Com i quan va aparèixer la vida? Com l’ha modelat l’evolució? Aquestes són només algunes de les preguntes que els autors intenten respondre al llarg de les 284 pàgines que conté.
El llibre està escrit amb un to directe, desimbolt i fins i tot amb un punt provocador. “No volíem fer un llibre dens que adormís a les mosques, sinó transmetre la passió que sentim per la nostra feina”, comenta l’investigador. Un dels objectius del llibre és explicar que la paleontologia permet descriure espècies i reconstruir ambients que ja no hi són a través dels fòssils. “Hem dedicat tot el primer capítol a parlar de com la paleontologia ens permet fer aquesta aproximació al passat”, diu Luján.
El llibre dedica un capítol a la migració de faunes que es va produir d’Àfrica cap a Europa durant el Miocè, amb èmfasi especial sobre alguns dels espècimens d’hominoïdeus fòssils que s’han trobat en jaciments catalans com en Pau (Pierolapithecus catalaunicus), en Jordi (Hispanopithecus laietanus) o la Laia (Pliobates cataloniae). “Tenim uns jaciments de primer ordre mundial i que ens aporten informació sobre un període molt interessant de la vida al nostre planeta, el Miocè”, ha dit l’investigador.
El darrer capítol està dedicat al futur de la paleontologia, on parla de la discussió que hi ha a la comunitat científica sobre el suposat nou temps geològic en el qual ens trobem i que alguns anomenen “Antropocè”, o sobre com les noves tecnologies permeten estudiar els fòssils com mai s’havia fet abans. També inclou una crítica al creacionisme i a la cienciologia. Finalment, cada capítol presenta un apartat de “dades curioses” on es relaten anècdotes divertides com per exemple d’on neix la llegenda del Ieti, perquè hi ha la cara de Darwin a l’etiqueta de l’ampolla d’Anís del Mono o perquè en Leonardo Da Vinci el podríem considerar un paleontòleg de primera categoria.
