Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.