A finals de març, l’investigador italià Leonardo Sorbelli va defensar el seu treball de tesi doctoral dut a terme aquests darrers anys a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. El doctorand va obtenir la màxima qualificació per la seva investigació sobre els suids i els bòvids de diversos jaciments del Pleistocè inferior i mitjà de Catalunya i Itàlia.

Durant el transcurs del passat mes de setembre, personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha tornat a la Catalunya Nord per tal de continuar el projecte de recerca versat en les comunitats animals i vegetals dels Pirineus durant els últims cicles glacials. La campanya d’enguany ha proporcionat restes fòssils d’un lleopard malalt a la Grotte de la Carrière que ha fet qüestionar algunes hipòtesi prèvies sobre el comportament de les faunes que van ocupar aquesta cova fa uns 50.000 anys.

Dimarts, 27 d’abril a les 19h, se celebrarà el Cafè Científic “Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès” a càrrec del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grup de Recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicat nombrosos treballs sobre la taxonomia dels carnívors, la seva paleobiologia i les relacions de competència amb els primers hominins europeus. Ha dirigit diverses campanyes d’excavació a jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.  

Una recerca publicada a Journal of Human Evolution liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili descriu sis dents fòssils de macaco al jaciment de Guefaït, al nord-est de Marroc, de fa 2,5 milions d'anys. La seva morfologia és més semblant a la de la subespècie africana actual que no pas a les formes fòssils d’Europa, fet que aporta noves pistes sobre la seva dispersió en el passat. La recerca també destaca l'absència de teropitecs o gelades a Guefaït.

Un equip internacional d'investigadors ha analitzat l'únic crani fòssil trobat fins l’actualitat de llangardaix gegant de l'illa de la Palma (Canàries) Gallotia auaritae. Mitjançant tomografia computada s'han obtingut precises imatges de l'interior de les restes d'aquest animal que va viure en aquesta illa durant el Pleistocè inferior-mitjà i que han permès determinar les seves relacions de parentiu amb altres espècies de llangardaix gegant insulars i continentals.

Vallparadís és una zona paleontològica d’un interès excepcional donat que presenta una de les seqüències més importants i més extenses cronològicament del Pleistocè inferior Europeu, moment en què els primers humans van arribar a la Península ibèrica.

Aquest nou jaciment, anomenat ‘Hortes dels Frares’, és el tercer jaciment que s’excava al Torrent de Vallparadís, després de Cal Guardiola i Vallparadís Estació. En aquests darrers dos jaciments s’hi recuperaren més de 35.000 restes fòssils de grans vertebrats i més d’un miler de restes vegetals.