Així semblen indicar-lo els darrers resultats publicats per investigadors de l'ICP a la revista londinense "Proceedings of the Royal Society B"
A l'estudi es mostra com a través de la Tomografia Computeritzada (tècnica radiogràfica no invasiva, àmpliament utilitzada en Paleontologia) es calcula el gruix relatiu de l'esmalt dental de tres homínids, membres del clade dels grans simis antropomorfs i humans, del Miocè Mitjà ( ca. 12 Ma) de Catalunya.
La regla de tres és senzilla, almenys en aparença, un major gruix dental ofereix una millor adaptació a aliments més durs i per tant més possibilitats de sobreviure en entorns en què no es troben els preuats fruits tous.
Els resultats obtinguts per Alba et al. (2010) en el conjunt de jaciments de l’Abocador de Can Mata, indiquen que Pierolapithecus i Anoiapithecus, considerats grans simis antropomorfs basals, mostren un esmalt gruixut, probablement heretat dels seus avantpassats afropitécidos (kenyapitecinos) que van ser els primers que es van dispersar d'Àfrica a Euràsia.
Atesa la correlació entre el gruix de l'esmalt dental i la duresa dels aliments ingerits, els resultats suggereixen que l'esmalt gruix podria haver estat la principal adaptació que va facilitar la dispersió fora d'Àfrica dels avantpassats dels grans simis antropomorfs i de la posterior radiació a Euràsia. Es reafirma d'aquesta manera la seva posició a la base de la classificació filogenètica.
En contrapartida, l'esmalt molt més prim de Dryopithecus, és més difícil d'interpretar a causa de la seva posició filogenètica incerta.
L'estudi del gruix de l'esmalt en homínids fòssils, mostra a més que, tant l'esmalt prim com el gruixut, van evolucionar de manera independent i en successives ocasions en els diversos grups. Per exemple, els orangutans, amb una dieta que depèn de fruits durs, presenten un esmalt relativament gruixut mentre que els ximpanzés i goril·les, amb una alimentació especialment folívora (obtinguda a partir de fulles) mostren un esmalt molt més fi.
El departament de Paleoprimatologia y paleontologia humana s’encarrega d’estudiar l’origen i evolució dels primats. Entre altres línies d’actuació, aquest equip treballa per documentar l'arribada dels grans simis a Euràsia, esbrinar quin és l'origen del grup i discernir com es va produir la radiació de les diverses famílies i subfamílies que el componen fins a la seva extinció a Europa fa uns 8 milions d'anys .
Al departament de Paleontologia virtual els investigadors treballen de forma transversal respecte als altres grups de recerca del centre. Les seves principals línies d'actuació són les de morfologia digital, en què s'exploren les estructures internes i externes, la reconstrucció tridimensional i els models biomecànics.
Consulteu l’Article original:
